‘Tohoku; a través dels ulls dels fotògrafs japonesos’ arriba a Barcelona

La galeria Valid Foto inaugura l’exposició fotográfica sobre la regió nipona

02/03/2017- ANTÒNIA CRESPÍ || Més de 50 anys de la història de Tohoku estan penjades des d’ahir, dia 1 de març, a les parets de Valid Foto. L’exposició està composta per peces de diversos fotògrafs procedents de la regió japonesa que retraten la vida del lloc a través de diferents èpoques. El projecte, promogut per la Japan Foundation, ja fa 5 anys que volta per tot el món, fent la seva última parada a la ciutat comtal. Les imatges estaran disponibles fins al 31 d’aquest mes, quan es posarà punt final al seu itinerari.

La demarcació de Tohoku, se situa al nord-est de l’illa de Honshu, la més gran de l’arxipèlag nipó, i està composta per sis prefectures: Aomori, Iwate, Yamagat, Akita, Miyagi i Fukushima. Al març del 2011 aquesta zona va ocupar les portades de tots els diaris després que un gran terratrèmol sacsegés tot el Japó i generes catàstrofes com la de la central nuclear de Fukushima. Però les fotografies que componen l’exposició no narren aquest episodi marcat per la tragèdia i el dolor, sinó que mostren l’altra cara de la regió. Recullen la vida quotidiana dels seus habitants, els paisatges i sobretot, el pas del temps. Els estils de diferents dècades, que van des del 1940 fins a l’actualitat, s’entremesclen per oferir una visió global que ajunti el passat i el present.

DSC_0297.jpg
Una de les visitants observant les fotografies a la galeria Valid Foto./Antònia Crespí

Les imatges que estan exposades són resultat dels treballs individuals de nou fotògrafs, més el d’un col·lectiu. Les fotografies preses  per Teisuke Chiba a la dècada dels 50 sobre els costums dels agricultors, o les de Nao Tsuda dels 70 sobre les relíquies i estris del període Jomo, mostren les diferents cares d’un mateix prisma. Altres noms coneguts dins el món de la fotografia japonesa i que també s’inclouen són el d’Ichiro Kojima, Hideo Feu, Masatoshi Naito , Masaru Tatsuki, Hiroshi Oshima, Naoya Hatakeyama, Meiki Rhin i el grup de fotògrafs dirigits per Toru Ito.

El resultat de la combinació de treballs tan diferents, on també s’inclouen obres sobre el paisatge i els ritus religiosos, és una panoràmica presa des de molts d’angles de com s’entén la vida allà. La principal voluntat d’aquest viatge temporal per Tohoku, segons el comissari de l’exposició Kotaro Izawa, és familiaritzar occident amb aquesta regió tan poc coneguda. Que la gent no es quedi sols amb les imatges del tsunami, sinó que també pugui veure-hi més enllà. De fet, està previst que dia 8 de març el mateix Itawa presenti les obres i els expliqui.

DSC_0272.JPG
Els assistens passejant per la sala./Antònia Crespí
DSC_02862.jpg
Un noi observant una de les peces del fotògraf Hiroshi Oshima./Antònia Crespí

El World Press Photo arriba a Barcelona a la primavera

La mostra del millor fotoperiodisme mundial es podrà visitar a partir del 29 d’abril 

22/02/17.  Èlia Pons || La Fundació Photographic Social Vision, que organitza el World Press Photo a Barcelona, ha decidit avançar l’exposició, que habitualment es feia als mesos de tardor. La mostra obrirà les seves portes el 29 d’abril al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i estarà disponible fins el 5 de juny.

Barcelona es converteix, d’aquesta manera, en una de les primeres ciutats del món en exhibir aquesta mostra i juntament amb Sevilla, en la primera en fer-ho a Espanya. “El factor actualitat és clau”, destaca Silvia Omedes, directora de Photographic Social Vision, i l’avançament de les dates permet “oferir continguts al públic de Barcelona tot just després de fer-se públics a nivell mundial”. El World Press Photo constitueix un esdeveniment de gran ressò entre el públic en general i vist l’èxit de l’última edició, que va comptar amb més de 56.000 visitants en 4 setmanes d’exposició, Photographic Social Vision ha decidit allargar-la una setmana més. Paral·lelament, la mostra es complementarà amb la difusió dels premis del Concurs Narrativa Digital i amb tallers i classes magistrals pels professionals, així com projeccions i visites guiades.

El canvi de dates del World Press Photo influeix directament en el Festival de fotografia documental DOCfield i és per aquest motiu que la Fundació organitzadora ha decidit posposar aquest Festival als mesos d’octubre i novembre, enlloc de l’estiu com es feia habitualment. El Festival inclourà projectes de llarg recorregut i l’emissió d’alguns dels reportatges més importants de l’actualitat informativa. També s’exposarà el projecte Libia, Europa o muerte de Ricard García Vilanova i Karlos Zurutuza, guanyadors de la beca de fotoperiodisme d’investigació creada el 2016 per la mateixa Fundació. Enguany, DOCfield abordarà la temàtica dels viatges i la mobilitat poblacional en totes les seves formes i farà una ruta pels espais més emblemàtics i cèntrics de la ciutat, com ara el CCCB, el Pati Llimona, el Palau Robert, l’Arts Santa Mònica i el Museu Marítim.

xwgca7ijejobkh5cog48
Una de les fotografies que es podrà veure al World Press Photo 2017 al CCCB. Foto/ Brent Stirton

‘Vides migrants’ s’acomiada del Pati Llimona

Aquest cap de setmana s’acaba l’exposició fotogràfica sobre els processos migratoris organitzada per la Fundació Mescladís i el fotògraf Joan Tomàs

17/02/2017 – ANTÒNIA CRESPÍ || ‘Vides migrants‘ és un projecte fotogràfic resultat de la combinació dels treballs ‘Diálogos Migrantes’ i ‘Diálogos Invisibles‘ que té per objectiu mostrar totes les facetes de la migració. En el marc actual de la crisi dels refugiats, l’exposició organitzada per la Fundació Mescladís i el fotògraf Joan Tomàs, ajuda a desmentir els mites i sensibilitzar la ciutadania sobre els grans desplaçaments poblacionals. Les peces es varen presentar  el 19 de gener al Centre Cívic Pati Llimona i estaran disponibles fins aquest dissabte 18 de febrer.

La migració tendeix a presentar-se des d’una visió unidimensional i simplista, quan realment és un fenomen amb moltes cares. Algunes d’elles són la pobresa econòmica, la guerra o bé la persecució política; situacions que es repeteixen en molts dels relats que apareixen al projecte. ‘Vides migrants‘ no sols cerca desmuntar la imatge estereotipada de les persones que marxen de casa, sinó que també pretén denunciar les lleis i procediments institucionals que molts de cops violen els drets humans. La Debora, una víctima del tràfic de persones, o el Roman, un exiliat polític d’Ucraïna, són alguns dels protagonistes d’aquestes històries que es planten davant la càmera per contar què els va obligar a marxar de casa i en quina situació es troben actualment.

img_3438
Una visitant observant les fotografies d’algunes de les persones protagonistes del projecte. /Antònia Crespí

Malgrat que la majoria faci temps que són a Espanya encara no han aconseguit regularitzar la seva situació, com passa amb el Roman, o la Dilora (va fugir d’Uzbekistan perquè estava amenaçada de mort). En el cas del Roman és degut a una llei que sols s’aplica als migrants, i que li exigeix que tingui una capacitat econòmica determinada per a mantenir els seus fills, concretament que guanyi 2500€ al mes. Per altra banda, la Dilora va sol·licitar l’asil però se li va denegar, i encara està a l’espera que l’administració no li respongui.

A l’exposició les històries actuals s’entremesclen amb les passades. Les experiències dels catalans que varen haver de migrar per fugir de la guerra civil espanyola també hi apareixen retratades. Aquestes formarien part del treball ‘Diálogos migrantes‘, on es contrasten els records de la gent major que va viure el període d’entreguerres amb la situació actual dels migrants que han arribat a Barcelona. Un exercici de memòria que en el context de la crisi dels refugiats recorda que la migració no sempre ha estat una cosa de fora, sinó que a Catalunya també s’ha viscut molt intensament.

img_3444
Fotografies del treball ‘Diálogos migrantes’. /Antònia Crespí
img_3430
La Sala Foyer, al Pati Llimona, on està muntada l’exposició. /Clara López
Dates Del 19/01/2017 al 18/02/2017
Horari De dilluns a divendres de 9:00h a 21:30h i de 16:00h a 20:30h. Dissabte de 10:00h a 14:00h i de 16:00h a 20:00h.
Preu Gratuït
Lloc Sala Foyer del Centre Cívic Pati Llimona. Barcelona.

Joan Guerrero: “La universitat de la fotografia és el carrer”

El fotoperiodista andalús parla de la seva professió i vocació a la Biblioteca Vapor Vell de Barcelona

15/02/17 – ÈLIA PONS | Joan Guerrero, considerat un dels grans referents de la fotografia social del país, va realitzar ahir una conferència a la Biblioteca Vapor Vell del barri de Sants, on va compartir amb el públic la seva experiència personal i professional en el món de la fotografia. La xerrada es va dur a terme en el marc del cicle de conferències de ‘Lectura crítica de la premsa’ que ha organitzat la biblioteca pel transcurs d’aquest any.

Mitjançant un recull d’algunes de les seves fotografies, Guerrero va endinsar l’oient en la seva vida. El Salvador, Equador, el Barri de La Mina de Barcelona o Santa Coloma de Gramenet van ser alguns dels escenaris protagonistes de la conferència, a mesura que l’autor explicava les històries que s’amagaven darrere de cadascuna de les fotografies. Uns treballs en els quals destaca el component humà: “El fotoperiodisme es fa amb la gent, sent un més, sentint, vivint, emocionant-se”, va comentar. També va posar èmfasi en el que significa per ell aquesta professió i en com l’ha enriquit en la seva vida. Això ho exposa en el seu proper llibre, que titula precisament ‘Gracias’ per agrair “a la fotografia”, que segons explica, “tant m’ha donat”, parafrasejant al Gracias a la vida de Violeta Parra.  Durant la seva intervenció també va mostrar la seva vena poètica citant poesies de diversos autors, com d’Antonio Machado, del que és un gran seguidor. És per això que per molts és considerat ‘el poeta de la fotografia’.

El seu espai d’aprenentatge professional ha estat el carrer, el qual considera la seva ‘universitat’, ja que és un fotoperiodista autodidacta. En la conferència destaca que els joves d’avui tenen molta pressa i que hi ha coses que necessiten molt de temps. Un exemple d’aquesta passió incondicional, malgrat el temps i esforç necessari, és el seu llibre Imatge i Paraula, on combina fotografies seves i reflexions de personalitats polítiques i culturals sobre aquestes fotografies. “Una imatge necessita la paraula, si no entrem en l’art”, comenta fent referència a aquesta idea.

maxresdefault
Retrat del fotoperiodista Joan Guerrero.

Un nen i una caixa de llumins

Joan Guerrero, nascut a Tarifa tot just acabada la Guerra Civil Espanyola, jugava de petit a la fotografia enquadrant als seus amics a la platja amb una capsa de llumins. D’aquesta activitat infantil deriva el títol del documental La caja de cerillas realitzat per David Airob. Aquest fervent interès per la fotografia l’ha mantingut al llarg de la seva vida adulta, desenvolupada ja a Catalunya, concretament a Santa Coloma de Gramanet, on es va establir als vint anys. D’aquesta manera, un determinat context social, el de la immigració dels anys seixanta a Catalunya, és el que impregnarà la seva obra fotogràfica. Les seves fotografies aconseguiran capturar l’heterogeneïtat de la perifèria barcelonesa en l’època de les grans migracions interiors.

A finals dels anys seixanta va començar a treballar en el món dels mitjans de comunicació en una revista de caràcter local, Grama, dedicant-se inicialment a la crítica del cinema europeu de tota l’etapa de la postguerra mundial. Un cinema en blanc i negre, especialment el neorealisme italià, que també el va influir poderosament i del que la seva fotografia se’n farà clar ressò, no només pels objectes i persones fotografiades, sinó també per l’absència de color. Posteriorment, va col·laborar en diaris com El Periódico de Catalunya, el Diario de Barcelona o El País. L’any 2009 l’Ajuntament de Barcelona el va guardonar amb la Medalla d’Or al Mèrit ArtísticEs tracta, doncs, d’un fotoperiodista que transporta les seves vivències i el context social en el qual viu a la seva visió de la fotografia, dels escenaris que retrata i del seu compromís social, en el que també introdueix una enorme passió poètica.

joan_guerrero_2-1
Segons Joan Guerrero, “la fotografia de la meva vida”. Feta a El Salvador. Foto/ Joan Guerrero
imagen-sin-titulo
Fotografia realitzada a Santa Coloma de Gramenet. Foto/ Joan Guerrero

Joana Biarnés és guardonada amb la Medalla d’Honor de la Ciutat de Terrassa

El municipi homenatja a la fotoperiodista per la seva trajectòria cultural i professional

14/02/2017 – CLARA LÓPEZ | L’Ajuntament de Terrassa celebrarà avui tarda l’acte de lliurament de la Medalla d’Honor de la Ciutat a Joana Biarnés i Florensa. La primera fotoperiodista professional espanyola serà guardonada per la seva trajectòria cultural i professional en el món del reporterisme gràfic. El reconeixement de la seva ciutat natal arriba després de l’aprovació de concessió de la Medalla d’Honor al ple municipal del passat 21 de juliol.

22324837723_681f88675e_o
Retrat de la fotoperiodista Joana Biarnés. /Memoriage Festival

Joana Biarnés i Florensa va néixer a Terrassa l’any 1935. Filla de Rosa Florensa i del fotoperiodista esportiu Joan Biarnés, no va trigar a agafar una càmera rèflex i presentar-se als partits de futbol en una època en què les dones no tenien cabuda fora de la llar. Va ser aleshores quan, moguda per la superació del masclisme en el sector, Biarnés es va inscriure a l’Escola de Periodisme de Barcelona; i així va ser com va aconseguir publicar el seu primer reportatge fotogràfic al diari El Mundo Deportivo.

Arran de la publicació d’un reportatge sobre les inundacions al Vallès l’any 1962, la capçalera franquista Pueblo la va convidar a treballar amb ells a Madrid. Una fotògrafa intrèpida i amb carisma. L’atreviment de Biarnés la va portar a colar-se primer a l’avió Barcelona-Madrid dels Beatles i després a la suite d’aquests a l’Avenida Palace de Barcelona, tot i així el seu treball va acabar sent descartat per la premsa per incitar a l’estil de vida hippie. D’altra banda, la qualitat dels seus treballs va fer que es convertís en la fotògrafa preferida de Dalí; una feina que històricament havia estat ‘d’homes’.

o-beatles-900
El grup anglès The Beatles a l’Hotel Avenida Palace de Barcelona el 3 de juliol de 1965. /Joana Biarnés.

Després d’una dècada de treball a Pueblo, que va tancar al arribar la democràcia, la fotoperiodista va crear la seva pròpia l’agència fotogràfica: Sincro Press International. Va ser llavors, quan es va traslladar als Estats Units per a dedicar-se la realització de reportatges de pel·lícules i a la cobertura d’esdeveniments com els Oscars. Tot i així, al no trobar-se còmoda amb el to sensacionalista que havia adquirit el sector, va decidir retirar-se professionalment del fotoperiodisme l’any 1985 i obrir amb el seu marit, el periodista Jean Michel Bamberger, el restaurant Ca Na Joana a Eivissa. Actualment s’han tornat a instal·lar a Catalunya i resideixen a Viladecavalls, Vallès Occidental.

Pionera en una ‘feina d’homes’

Cal apuntar que la pionera del fotoperiodisme, la qual va estrenar el documental sobre la seva vida ‘Joana Biarnés: una entre tots’ a l’abril del 2016, ja ha estat reconeguda en diverses ocasions. L’any 2014 la Generalitat de Catalunya la va atorgar la Creu de Sant Jordi, i l’any passat va rebre el Premi de la Junta de la Federació d’Associacions d’Editors de Premsa, Revistes i Mitjans Digitals per el seu treball a la Nit de les Revistes i la Premsa en Català.

1464689495565
Joana Biarnés treballant com a reportera gràfica envoltada d’homes. /RTVE

Les fotografies guanyadores del World Press Photo 2017

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

1. Contemporary Issues – 1r premi individuals

‘Taking a Stand in Baton Rouge’. Jonathan Bachman, EUA. 9 de juliol del 2016. Comissionat per Thomson Reuters.

2. Contemporary Issues – 1r premi històries

‘Standing Rock’. Amber Bracken, Canadà. 5 de desembre del 2016.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

3. Daily Life – 1r premi individuals

‘The Silent Victims of a Forgotten War’. Paula Bronstein, EUA. 29 de març de. 2016. Comissionat per Pulitzer Center For Crisis Reporting.

4. Daily Life – 1r premi històries

‘Cuba on the Edge of Change’. Tomás Munita, Xile. 23 de gener del 2016. Comissionat per The New York Times.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

5. General News – 1r premi individuals

‘Offensive on Mosul’. Laurent Van der Stockt, França. 2 de novembre del 2016. Comissionat per Getty Reportatge per Le Monde.

6. General News – 2n premi individuals

‘Left Alone’. Santi Palacios, Espanya. 28 de juliol del 2016.

7. General News – 1r premi històries

‘They are Slaughtering Us like Animals’. Daniel Berehulak, Australia. 9 d’octubre del 2016. Comissionat per The New York Times.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

8. Long-Term Projects – 1r premi

‘Black Days of Ukraine’. Valery Melnikov, Russia. 2 de juliol del 2014. Comissionat per Rossia Segodnya.

9. Long-Term Projects – 2n premi

‘An Iranian Journey’. Hossein Fatemi, Iran. 3 de maig del 2016.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

10. Nature – 1r premi individuals

‘Caretta Caretta Trapped’. Francis Pérez, Espanya. 8 de juny del 2016.

11. Nature – 1r premi històries

‘Rhino Wars’. Brent Stirton, Sudàfrica. 20 de maig del 2016.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

12. People – 1r premi individuals

‘What ISIS Left Behind’. Magnus Wennman, Suècia. 18 de septembre del 2016.

13. People – 1r premi històries

‘Aenikkaeng’. Michael Vince Kim, EUA. 1 de semptembre del 2016.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

14. Sports – 1r premi individuals

‘Grand National Steeplechase’. Tom Jenkins, Regne Unit. 9 d’abril del 2016. Comissionat per The Guardian.

15. Sports – 1r premi històries

‘Boys Will Be Boys’. Giovanni Capriotti, Itàlia. 4 de juliol del 2016.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

16. Spot News – 1r premi individuals

‘Pakistan Bomb Blast’. Jamal Taraqai, Pakistan. 8 d’agost del 2016. Comissionat per European Pressphoto Agency.

17. Spot News – 1r premi històries

‘An Assassination in Turkey’. Burhan Ozbilici, Turquia. 19 de desembre del 2016.

Aquí podeu visitar la galeria completa dels guardonats en les diferents categories del World Press Photo 2017.