Les claus d’una casa ensorrada

Els fotògrafs Judit Domingo i Ignacio Tudela presenten l’exposició ‘La tierra sin tierra’ al Casal de barri Pou de la Figuera

12/03/2017 – ANTÒNIA CRESPÍ || La llum espessa del migdia es filtrava per les persianes del Casal de Barri Pou de la Figuera. Els visitants voltaven per la petita sala observant les fotografies que vestien parets i finestres: un rellotge, la instantània d’un jersei vell, un disc dur, un joc de te o bé les claus d’una casa que ja no existeix. Restes d’una vida passada que els seus propietaris varen agafar a corre-cuita quan fugiren del seu país i que ara estan recollits a La tierra sin tierra’. “ Si demà haguessis de sortir corrents de casa teva, que agafaries?” varen preguntar Ignacio Tudela i Judit Domingo el passat dissabte 11 de març, durant la presentació del projecte trasmèdia.

Abans d’arrencar la visita, els dos professionals estaven acabant de muntar en un racó de l’estança un petit piscolabis que oferirien més tard als assistents. Ells dos, juntament amb el fotògraf Alejandro Romero i la periodista Lara Monrosi, són els propulsors del ‘La tierra sin tierra’, un treball que recull els relats de diferents persones que han hagut de marxar del seu país. Històries que, un cop va estar tot enllestit i varen ser les dues i mitja, Tudela i Domingo varen explicar.

Fitxer_001
D’esquerra a dreta, Ignació Tudeal i Judit Domingo, durant la presentació de ‘La tierra sin tierra‘./Antònia Crespí

El recorregut va començar amb la primera fotografia de la Sifa, una refugiada de la guerra de Bòsnia que fa vint anys que viu a Barcelona. “El que també buscàvem en el projecte és comparar com eren rebuts els refugiats abans, com és el cas de la Sifa, i ara”, va explicar el fotògraf mentre relatava la fugida de la bosniana amb la seva filla. Ella era originària de Srbrenica, i mentre era a Catalunya, s’hi va produir una massacre que va acabar amb la vida d’unes 8000 persones, entre d’elles la del seu germà i el seu pare. Domingo va comentar les fotografies dels diferents objectes que la Sifa li havia mostrat, entre ells hi havia la imatge d’un jersei malmès i brut de terra. “Varen saber que els ossos que hi havia enterrats eren del seu germà perquè portaven el jersei”, va explicar la fotògrafa mentre es sentien alguns sospirs i esbufecs neguitosos.

L’altra cara de la moneda, varen ser les històries del Mohammad i la Nadia, una parella de refugiats sirians que van formar part dels últims grups que van aconseguir arribar a Europa amb avió. El seu cas és un clar exemple de totes les dificultats administratives que actualment es troben tots els migrants que arriben a Espanya, i que abans, com el cas de la Sifa, no era així. Cada sis mesos, com va explicar Tudela, estan vivint en una casa diferent per culpa de la seva situació burocràtica. Però que el que va generar alguns comentaris entre els assistents va ser un dels objectes fotografiats: un joc de claus. Domingo va explicar com la parella encara conserva les claus de la seva casa a Damasc, malgrat hagi quedat reduïda a una pila de pols i pedres. Just en aquell moment, un dels visitants va aprofitar per comentar un altre cas molt semblant que ell va conèixer de jove, “era un noi sefardita que conservava la clau de la casa dels seus avantpassats quan ells vivien a Toledo”. Per desgràcia, pareix que hi ha històries que estan condemnades a repetir-se.

Mohammad-2
La fotografia de les claus de casa de Mohammad i Nadia./ Judit Domingo

Un dels altres casos destacats fou el de la Conchita, que va arribar des de Veneçuela farà un any i mig. Segons Tudela, és un exemple de com l’estatut de refugiat és una condició que al final queda sotmesa al de les relacions internacionals. La veneçolana aconseguir l’asil polític molt ràpidament, ja que “serveix d’argument a Espanya per dir que el govern veneçolà no pot protegir als seus ciutadans”, va explicar el fotògraf. En el seu cas no hi havia fotografies dels seus objectes, “hi havia persones que no volien mostrar les seves coses, també perquè suposa remoure el passat”, va aclarir Domingo al públic.

Acabada la visita, al voltant de la taula amb el menjar i les begudes, Tudela i Domingo varen comentar un poc com va ser el procés de fotografiar els protagonistes de l’exposició i les seves pertinences. “Els vaig retratar abans de saber les seves històries, ja que l’enfocament canvia completament segons el que saps” afirmava el fotoperiodista. Per l’altra banda, també va sorgir el tema de quines serien les coses que cadascú agafaria si hagués de fugir de casa. “És una manera diferent de tractar el tema”, afirmava Domingo, “és una reflexió que tampoc et planteges mai”. Idea reafirmada pels assistents, on un va apuntar que “de fet, quan perds un objecte molts de cops ja et sap molt de greu”, remarcant així el trauma que suposa haver de fugir de casa i deixar tota una vida enrere.

Potser fossin els retrats de les persones, les seves històries, o bé els objectes que atresoren amb tanta estima i que són sols petits granets de marès d’una gran paret que ha quedat esbucada per la guerra o la persecució política. Però al final de la presentació es va fer visible una de les  cares del drama dels refugiats: la de perdre tota una vida, i sols conservar-ne alguns vestigis en forma d’objectes tan quotidians com poden ser, les claus d’una casa ensorrada.

Fitxer_000.jpeg
Algunes de les fotografies que estaven exposades al Casal de Barri Pou de la Figuera./Antònia Crespí
Anuncis

Batec d’un fotoperiodista

Pere Virgili inaugura l’exposició ‘Dia a dia’ a l’IEFC

02/03/2017 – ÈLIA PONS || Un bon nombre de persones deambulen per l’exposició d’en Pere Virgili que acull l’Institut d’Estudis  Fotogràfics de Catalunya. El brogit del públic circulant per la mostra contrasta amb una noia parada bocabadada davant d’una fotografia d’una dona que es cobreix el rostre. És el poder de la imatge, que a vegades capta tota la consciència de l’espectador.

dsc_0040
Una noia mira les fotografies entre la multitud. Foto /Clara López

Eduard Bertran, director de IEFC des del 2012, introdueix la presentació de l’exposició, agraint a Canon la seva tasca com a partner tecnològic, així com al diari Ara la seva col·laboració en el projecte. Entre anècdotes i agraïments, de seguida dóna pas a l’autor de les fotografies que, amb una ‘xuleta’ entre les mans, expressa la seva intenció amb aquesta exposició. “Reivindico la importància dels fotoperiodistes locals, aquells que dia a dia van exercint el seu ofici i van documentant la realitat més immediata, que esdevindrà la nostra memòria gràfica col·lectiva”, comenta en Pere Virgili.

El fotoperiodista col·laborador del Diari Ara confessa sentir-se orgullós i privilegiat per formar part de l’equip d’aquest diari que, segons Virgili, va confiar amb la seva feina des del principi. La doble pàgina ‘Mirades’ afirma que és “la nineta dels ulls de la secció de fotografia”, però, afegeix, “és només un exemple del gran valor que dóna el diari al fotoperiodisme”. L’exposició ‘Dia a dia’ inclou, en gran mesura, treballs que el mateix autor ha publicat al diari Ara, però també fotografies encarregades d’altres entitats de l’àmbit cultural.

dsc_0036
Eduard Bertran i Pere Virgili en el moment de presentació de l’exposició. Foto /Clara López

Castells, música, pallassos, política, moviments socials i el Barça són alguns dels àmbits capturats en la cinquantena de fotografies exposades. Així es retrata el batec incessant de la ciutat, el seu dia a dia.  La mostra també compta amb la projecció d’un vídeo on s’observa la posada en pàgina de la majoria de les fotografies, de manera que permet veure com s’han hagut de maquetar algunes d’elles per la limitació del paper.

És justament a l’IEFC on Pere Virgili va començar a endinsar-se en el món de la fotografia. No és d’estranyar, doncs, que s’hi senti com a casa. “En aquell moment ho vaig veure clar”, afirma Virgili quan parla dels seus inicis, “va ser com una cosa caiguda del cel”. La relació del fotoperiodista amb l’IEFC continua sent molt estreta, ja que actualment imparteix el Curs de Fotoperiodisme en aquest centre. A més, arran d’aquesta exposició, que tancarà les seves portes el 25 d’abril, s’exhibirà diàriament una fotografia de Virgili a l’Institut.

El títol d’aquesta exposició constitueix un homenatge a Marisa Trigo, que treballava a Edicions 62 i que, juntament amb l’editorial, va elaborar el llibre Història Gràfica de Catalunya dia a dia, un recull gràfic dels esdeveniments més importants de Catalunya al llarg de 30 anys. Aquesta és la visió que també reflecteix la mostra; la importància del fotoperiodista com a testimoni del dia a dia de la ciutat, capturant en imatges el seu intens batec.

dsc_0017
Pere Virgili exhibirà a l’IEFC una fotografia diària d’ara endavant. Foto/ Clara López

Igualada estrena la cinquena edició del FineArt

El festival fotogràfic compta amb més de quaranta exposicions i amb la participació de 39 fotògrafs d’arreu del món.

25/02/2017-ANTÒNIA CRESPÍ || La cinquena edició del FineArt Igualada va arrencar ahir 24 de febrer amb la participació de més d’una trentena de fotògrafs, i vuit escoles de fotografia. Els treballs, tant de professionals com d’aficionats de l’àmbit nacional i internacional, ompliran durant vint-i-quatre dies els diferents espais del municipi. L’objectiu és acostar i fomentar el món de la fotografia entre la ciutadania. El festival, impulsat per l’Ajuntament, estarà disponible fins al 19 de març.

Escoles, antigues fàbriques, locals en desús o el mercat municipal són alguns dels escenaris que acullen les exposicions de figures com Joana Biarnès, primera fotoperiodista de l’Estat espanyol, o Gervasio Sánchez, premi nacional de fotografia 2009. Aquest, el dia de la inauguració va oferir una visita guiada per la seva obra ‘Antologia‘. El festival també recull les mirades d’altres llocs del món com la del mexicà Mauricio Ramos o la brasilera Natàlia Mansano. Malgrat això, també es promociona molt el treball dels professionals igualadins, com ara Josep M. Lladó, Jordi Saragossa o Laia Valls.

7252482766_94b5cd1d6a_c.jpg
Fotografia de l’obra ‘Antologia‘ de Gervasio Sánchez./Gervasio Sánchez

Una de les novetats que ofereix l’edició d’enguany són les imatges del concurs d’Instagram que es va celebrar. Així es fomenta la fotografia a través de la visualització de les diferents obres que hi ha repartides pel municipi, i també s’hi inclou a la ciutadania donant-li l’oportunitat d’agafar la càmera del seu mòbil i participar. Ara bé, el FineArt no sols té aquest vessant fotogràfic, sinó que també pretén fomentar el món del disseny. És per això que a part d’exposar les obres dels alumnes d’escoles de fotografia, com ara l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya (IEFC), també inclou els treballs de centres com l’Elisava o l’Escola d’Art i Superior de Disseny d’Olot.

El FineArt és un festival pioner a escala nacional en el món de la fotografia i que ja porta quatre edicions a la seva esquena des de la primera que es va celebrar el 2012. A part d’oferir nombroses exposicions també organitza tot un seguit d’activitats relacionades amb la imatge, com ara visites guiades, projecció de pel·lícules i tallers tant per a grans com petits. La iniciativa és promoguda per l’Ajuntament d’Igualada i l’Agrupació Fotogràfica d’Igualada, comptant també amb un gran nombre de patrocinadors i colaboradors.

cartell-fineart

‘A peu de tanca’ s’instal·la al Pati Llimona

El fotoperiodista Antonio Sempere presenta un relat visual sobre la frontera sud

23/02/2017 – CLARA LÓPEZ || ‘A peu de tanca’, una exposició fotogràfica d’Antonio Sempere sobre el drama de la immigració a la frontera sud espanyola, es va inaugurar ahir al Centre Cívic Pati Llimona de Barcelona. La mostra, organitzada per la plataforma ciutadana Stop Mare Mortum, podrà ser visitada del 22 de febrer al 15 de març.

‘A peu de tanca’ té com a objectiu sensibilitzar a la ciutadania sobre la vulneració sistemàtica de drets humans a la frontera sud i fer eco d’un fet migratori que, tal com va explicar Sempere, “és invisible per als mitjans”. El conjunt de fotografies s’estructura en tres parts: la vida als campaments dels boscos del Marroc, la decisió de fer el salt, i finalment l’arribada als Centres d’Estada Temporal per a Immigrants (CETI) de Ceuta i Melilla, els quals doblen la seva capacitat d’acollida. L’autor aconsegueix així, que l’espectador realitzi de manera visual un recorregut similar al d’aquells que esperen trobar un futur més enllà de la tanca.

dsc_1407
D’esquerra a dreta: Andrés Garcia (Irídia), Kelvin Ejukonemo, Jara Esbert-Pérez (Stop Mare Mortum) i Antonio Sempere. Foto/ Clara López

La presentació va comptar amb la participació de Jara Esbert-Pérez, portaveu de Stop Mare Mortum; Andrés Garcia, portaveu d’Irídia – Centre de Defensa pels Drets Humans; Antonio Sempere; i Kelvin Ejukonemo, refugiat econòmic. Els experts en drets humans i desplaçaments van posar èmfasi en la necessitat de trobar vies legals i segures per al refugi, ja que com va apuntar Garcia “la llei no s’aplica a la frontera sud, o s’aplica vorejant la il·legalitat”. Íridia i Fotomovimiento estan portant a terme un informe audiovisual que té previst veure la llum el 20 d’abril.

D’altra banda, els interessos rere les polítiques migratòries dels governs van ser un altre element a tractar per Esbert-Pérez, qui va recalcar que sovint “les persones són tractades com a monedes de canvi”. Ejukonemo va posar sobre la taula, gràcies a un relat personal, la duresa de les condicions tant als campaments del Marroc, com un cop creuada la frontera. “En un principi penses que es tracta d’un trajecte normal, però la vida al bosc és radical”, va apuntar “un dia va arribar la policia i ens va cremar tot”.

img_3533
Antonio Sempere realitza un recorregut per la mostra després de la presentació. Foto/ Antònia Crespí

Antonio Sempere treballa com fotoperiodista freelance al Nord-Àfrica i en l’actualitat és corresponsal de l’agència internacional Pressenza, que també organitza en el projecte. El reporter gràfic col·labora amb diverses entitats socials en favor dels Drets Humans i arriba al Pati Llimona amb un treball de dos anys a la tanca de Ceuta. A partir d’un recorregut per la mostra Sempere va relatar algunes de les experiències més personals viscudes en la seva tasca de corresponsal. Com a testimoni directe de la situació a la frontera sud, va explicar el desgast psicològic i emocional que genera documentar episodis com els retrats a ‘A peu de tanca’. “Coneixes a gent que no tornes a veure mai més”, va confessar Sempere. Molts dels que decideixen fer el salt sovint són reprimits o assassinats, o simplement moren en l’intent de creuar.

La inauguració de ‘A peu de tanca’ coincideix amb la polèmica sobre els visats dels refugiats, actualment discutida al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, i amb l’entrada de 500 persones migrants a Ceuta a través de la frontera del Tarajal el passat 17 de febrer.

Aquí podeu veure el vídeo-resum de l’acte de presentació:

‘Vides migrants’ s’acomiada del Pati Llimona

Aquest cap de setmana s’acaba l’exposició fotogràfica sobre els processos migratoris organitzada per la Fundació Mescladís i el fotògraf Joan Tomàs

17/02/2017 – ANTÒNIA CRESPÍ || ‘Vides migrants‘ és un projecte fotogràfic resultat de la combinació dels treballs ‘Diálogos Migrantes’ i ‘Diálogos Invisibles‘ que té per objectiu mostrar totes les facetes de la migració. En el marc actual de la crisi dels refugiats, l’exposició organitzada per la Fundació Mescladís i el fotògraf Joan Tomàs, ajuda a desmentir els mites i sensibilitzar la ciutadania sobre els grans desplaçaments poblacionals. Les peces es varen presentar  el 19 de gener al Centre Cívic Pati Llimona i estaran disponibles fins aquest dissabte 18 de febrer.

La migració tendeix a presentar-se des d’una visió unidimensional i simplista, quan realment és un fenomen amb moltes cares. Algunes d’elles són la pobresa econòmica, la guerra o bé la persecució política; situacions que es repeteixen en molts dels relats que apareixen al projecte. ‘Vides migrants‘ no sols cerca desmuntar la imatge estereotipada de les persones que marxen de casa, sinó que també pretén denunciar les lleis i procediments institucionals que molts de cops violen els drets humans. La Debora, una víctima del tràfic de persones, o el Roman, un exiliat polític d’Ucraïna, són alguns dels protagonistes d’aquestes històries que es planten davant la càmera per contar què els va obligar a marxar de casa i en quina situació es troben actualment.

img_3438
Una visitant observant les fotografies d’algunes de les persones protagonistes del projecte. /Antònia Crespí

Malgrat que la majoria faci temps que són a Espanya encara no han aconseguit regularitzar la seva situació, com passa amb el Roman, o la Dilora (va fugir d’Uzbekistan perquè estava amenaçada de mort). En el cas del Roman és degut a una llei que sols s’aplica als migrants, i que li exigeix que tingui una capacitat econòmica determinada per a mantenir els seus fills, concretament que guanyi 2500€ al mes. Per altra banda, la Dilora va sol·licitar l’asil però se li va denegar, i encara està a l’espera que l’administració no li respongui.

A l’exposició les històries actuals s’entremesclen amb les passades. Les experiències dels catalans que varen haver de migrar per fugir de la guerra civil espanyola també hi apareixen retratades. Aquestes formarien part del treball ‘Diálogos migrantes‘, on es contrasten els records de la gent major que va viure el període d’entreguerres amb la situació actual dels migrants que han arribat a Barcelona. Un exercici de memòria que en el context de la crisi dels refugiats recorda que la migració no sempre ha estat una cosa de fora, sinó que a Catalunya també s’ha viscut molt intensament.

img_3444
Fotografies del treball ‘Diálogos migrantes’. /Antònia Crespí
img_3430
La Sala Foyer, al Pati Llimona, on està muntada l’exposició. /Clara López
Dates Del 19/01/2017 al 18/02/2017
Horari De dilluns a divendres de 9:00h a 21:30h i de 16:00h a 20:30h. Dissabte de 10:00h a 14:00h i de 16:00h a 20:00h.
Preu Gratuït
Lloc Sala Foyer del Centre Cívic Pati Llimona. Barcelona.

‘Mercabarna enfoca’ s’inaugura al Centre Cívic Can Basté

La sala Cava acull les fotografies guanyadores del concurs sobre el mercat majorista barceloní

11/02/2017 – ANTÒNIA CRESPÍ || Luis Tato, guanyador de la categoria professional, i Montse Diego, cap de comunicació de Mercabarna, varen presentar dijous dia 9 a Can Basté les fotografies guardonades i finalistes del concurs de fotoperiodisme ‘Mercabarna enfoca’. Les peces s’endinsen dins la gran ciutat alimentària per donar a conèixer la tasca del més de milers de persones que hi treballen. L’exposició, organitzada per l’empresa mateixa, té previst voltar al llarg del 2017 per diverses sales de Barcelona.

Com va explicar Diego, l’objectiu del projecte és obrir les portes del gran recinte barceloní per donar a conèixer el món que s’hi amaga dins. Els colors vius del Mercat de Fruites i Hortalisses, o el bullici que hi ha a les quatre de la matinada al Mercat del Peix, són alguns dels trets més característics i que estan plasmats a l’exposició. A més, destaca el factor humà i la voluntat de posar cara a tots aquells que hi treballen dins. Així, es pretén visibilitzar les persones que estan allà i la feina que duen a terme, la qual molts de cops passa desapercebuda. Encara que el veritable repte a l’hora de fotografiar Mercabarna, com va explicar Tato, és la complexitat del lloc i el constant moviment que hi ha.

DSC_0151 j.jpg
Una de les visitants observant les fotografies finalistes de la categoria professional./Antònia Crespí

Les fotografies, exposades a la sala Cava, són les guanyadores i finalistes de les categories de professional i d’instagramer. L’obra guardonada de la secció professional és “Univers Mercabarna”, realitzada per Luis Tato, fotoperiodista que ha col·laborat amb La Vanguardia, i que també ha publicat a altres mitjans com The Guardian o El País. Per l’altra banda, els treballs premiats a la secció d’instagramer són “#serie2movilidad”, de Sonia Troncoso, i “#serie3colorsipuntsdevista” d’Angélica Rodríguez.

El concurs va ser convocat el 2016 per primera vegada, permetent tant la participació dels professionals com dels usuaris d’Instagram. S’hi varen presentar 37 fotògrafs professionals, i 50 instagramers; en total s’hi varen enviar 1087 instantànies. En el cas dels concursants de la xarxa social, es varen realitzar quatre trobades durant el dia i la nit per poder recórrer el recinte. El premi per la categoria de professionals era de 6000€ i per la d’instagramers de 1000€ pels dos guanyadors.

L’exposició va començar el seu itinerari al Mercat de la Sagrada Família, i actualment estarà al Centre Cívic Can Basté fins al 4 de març, per després anar al Centre Comercial Gran Via 2.

dsc_0147
Fotografies de la gent que treballa a Mercabarna i les feines que s’hi duen a terme./Antònia Crespí
dsc_0175
Els assistents voltant i parlant per la Sala Cava després de la inauguració./Antònia Crespí
Dates Del 09/02/2017 al 04/03/2017
Horari De dimarts a divnedres de 9:30h a 13:30h i de 16:00h a 20:30h. Dilluns de 16:00h a 20:30.
Preu Gratuït
Lloc Sala Cava del Centre Cívic Can Basté. Barcelona.

‘Àfriques: pobles, terres i realitats’ arriba a Badalona

L’exposició recull els viatges del fotoperiodista Alfons Rodríguez al continent africà

10/02/17. ÈLIA PONS || El reportatge fotogràfic d’Alfons Rodríguez ‘Àfriques: pobles, terres i realitats’ es va inaugurar ahir a la Sala Josep Uclés del Centre Cultural badaloní El Carme. La mostra està organitzada per la Fundació Solidaritat UB, juntament amb l’Ajuntament de Badalona i el Vicerectorat d’Arts, Cultura i Patrimoni de la universitat.

Les seixanta fotografies exposades són “una sèrie de flaixos que volen transmetre una realitat africana heterogènia, diferent a la que sovint ens arriba”, exposa Xavier López, director de la fundació Solidaritat UB. D’aquesta manera, Alfons Rodríguez  allunya a l’espectador de la imatge estereotipada d’Àfrica, vist com un territori immers en la pobresa i el conflicte. El fotoperiodista no amaga aquesta vessant més negativa de la realitat, però opta especialment per mostrar la cara més afable del continent i de la seva gent. Retrata escenaris, situacions i rostres de Sud-àfrica, Txad, Sudan del Sud, Ruanda o la República Democràtica del Congo, d’entre d’altres, tot aprofundint en la seva gran riquesa cultural.

dsc_1289
Salvador García, vicerector de Cultura i Patrimoni de la UB (esquerra); Eulàlia Saber, regidora de Cultura de Badalona; i Xavier López, director de Solidaritat UB (dreta) durant la presentació de l’exposició. /Clara López

Rodríguez aconsegueix posar de relleu el contrast entre el món urbà i rural, entre la riquesa i la pobresa, evidenciant així els múltiples enfocs possibles i trencant amb la simplicitat del tòpic africà. En l’exposició, a més, es pot veure un documental en el que apareixen fotografies d’Alfons Rodríguez de la Guerra de Ruanda i entrevistes realitzades per Nacho Carretero a supervivents de la matança de tutsis.

L’autor ha publicat els seus treballs en mitjans de comunicació de gran prestigi com National Geographic, Le Monde, Der Spiegel o La Repubblica, així com en mitjans catalans com La Vanguardia o el Periódico de Catalunya. Durant els darrers anys, ha viatjat a més de 100 països, cobrint conflictes com el d’Iraq, la guerra del Congo o el genocidi a Bòsnia i Hercegovina. També ha estat guardonat amb diversos premis i reconeixements, com el Premí Godó de Fotoperiodisme l’any 2010.

El seu especial interès pel continent africà ha sigut la causant de la col·laboració amb la Fundació Solidaritat UB. ‘Àfriques: pobles, terres i realitats’ s’engloba dins del projecte ‘Positivitzant la interculturalitat entre els joves a l’Eix del Besòs-Barcelonès Nord’. En aquest context, el fotoperiodista va participar també l’any passat amb l’exposició ‘Srebrenica, memòria d’un genocidi’ i ‘Ebola, més enllà de l’Ebola’. En el marc d’aquesta cooperació, Rodríguez també ha exposat fotografies sobre l’antiga ciutat mauritana de Walata i l’oasi de Figuig al Marroc.

La mostra tancarà les seves portes el 9 d’abril i el pròxim dijous 2 de març està previst que l’autor faci una visita comentada. 

dsc_1276
Fotografies realitzades per Alfons Rodríguez al continent africà. /Clara López
dsc_1328
Visitants de l’exposició ‘Àfriques: pobles, terres i realitats’. /Clara López
Dates Del 09/02/2017 al 09/04/2017
Horari De dimarts a dissabte de 16 a 20:30h. Dissabtes, diumenges i festius de 10 a 14:00h
Preu Gratuït
Lloc Sala Josep Uclés del Centre Cultural el Carme. Badalona.

Cristina Mas i Xavier Bertral presenten ‘Obrim els ulls, obrim fronteres’ a la Biblioteca Sant Ildefons

L’Ateneu Popular de Cornellà de Llobregat organitza l’exposició fotogràfica sobre les persones refugiades a l’Europa del segle XXI

Xavier Bertral i Cristina Mas, ambdós del diari Ara, van presentar divendres 4 de febrer a la Biblioteca Sant Ildefons de Cornellà “Obrim els ulls, obrim fronteres”. L’exposició fotogràfica, organitzada per l’Ateneu Popular de Cornellà del Llobregat, recull l’experiència que van viure la periodista i el fotògraf als camps de refugiades a Grècia. La presentació forma part d’un cicle d’activitats organitzades per donar a conèixer amb profunditat el que ja és el major fenomen migratori a Europa. Aquestes es realitzen en el marc de la campanya Casa nostra, casa vostra la qual exigeix a les institucions l’acollida de migrants i refugiades.

Desmuntant mites

Els països receptors, la violència econòmica i les polítiques de blindatge de la Unió Europea van ser els temes amb que Cristina Mas va iniciar la xerrada. La periodista va voler desmuntar el ‘mite’ que aquells que busquen arribar a Europa siguin perillosos. “Aquí no hi ha cap allau ni grup de salvatges invasors”, va aclarir.  Tot i així, Mas va exposar que Europa no és la principal destinació d’aquells que fugen. “Sovint els refugiats es troben als mateixos països en conflicte o en països veïns, esperant que la beligerància se solucioni”, va comentar. De fet, mentre els països industrialitzats donen la benvinguda a menys d’un quart de les refugiades, aquells en vies de desenvolupament acullen més del 85% d’aquestes. La periodista també es va lamentar de la violència econòmica i la distinció entre immigrants i refugiades. “Les motivacions d’aquells amb qui vam parlar eren diverses; volíem conèixer de què fugien i no només quedar-nos amb la imatge de la guerra”, va explicar Mas. A més, va donar a conèixer com Espanya és la principal proveïdora de les concertines, material que ha estat incorporat a algunes fronteres europees que barren pas a les migrants. D’altres fronteres però, són naturals; “l’any 2016 es va tancar amb més de 5.000 morts al mar”, va afirmar la periodista.

Mas va fer una lectura crítica sobre el discurs de blindatge que arriba des de les institucions. Va explicar com al final, aquestes idees sols cerquen reforçar l’ambient de por que permet restringir els drets de la ciutadania, i implantar la idea que no hi ha suficients recursos. Davant tot això, va subratllar que “a Europa no hi ha una crisi de refugiats; hi ha una crisi de valors

dsc_0061-copia

Un pare explica les fotografies a la seva filla a l’exposició “Obrim els ulls, obrim fronteres”. /Èlia Pons
Posant cara a les refugiades

L’altre eix de la xerrada van ser les històries que van conèixer els periodistes als campaments. Xavier Bertral les narrava mentre les complementava amb algunes fotografies. El fotògraf cornellanenc, va relatar el cas d’un cementiri de Lesbos que havia hagut d’ampliar el terreny per poder donar enterrament a tots els difunts. Moltes de les plaques ni tan sols tenien nom, només un numero identificatiu. El fotoperiodista es va mostrar molt crític amb les condicions de vida en què es troben les migrants, i amb el tracte que aquestes estan rebent. En són exemple el centre de detenció de refugiats de Mória, o la seixentena de naus industrials abandonades on s’hi han reubicat entre 300 i 500 persones a cada una. Davant això, Bertral va afirmar que al final “no són refugiats, són demandants de refugi als que no se’ls està donant res”.

Una imatge val més que mil paraules

Les fotografies que composen l’exposició van ser preses a diferents camps de refugiades, entre d’ells el d’Idomeni o el del centre de Mória. La majoria d’elles mostren les precàries condicions en les viuen les migrants, les quals queden atrapades durant el seu viatge. Entre les peces destaquen una visió exterior de l’Hotel City Plaza d’Atenes dins el que viuen centenars de sol·licitants d’asil, o un cementiri d’armilles emprades, les quals són lliurades per les màfies abans d’iniciar la travessa. Moltes de les imatges no sols mostren la realitat que viuen les refugiades, sinó com la viuen, com es senten. El muntatge de l’exposició, on s’inclouen cartells informatius i fotografies seleccionades per l’Ateneu Popular de Cornellà, permet que es puguin conèixer les històries d’algunes d’elles; com el cas d’una jove que es mostrava feliç després d’haver aconseguit finalment quedar-se embarassada. “Al cap i a la fi, aquí no ens tiren bombes”, va confessar la noia a Bertral i Mas.

dsc_0085-copia

dsc_0121-copia
Cristina Mas (esquerra) i Xavier Bertral (dreta) parlant sobre la seva experiència als camps de refugiades. /Clara López
Dates Fins el 3 de març del 2017
Horari De dilluns a divendres, de 15:30h a 20:30h;  dimarts i dissabtes de 10:00h a 14:00h.
Lloc Biblioteca Sant Ildefons. Plaça Carles Navas s/n.  Cornellà de Llobregat.
Preu Gratuït

L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona acull l’exposició ‘Huellas’ d’Humberto Rivas

El treball fotogràfic recull els escenaris i personatges afectats per la Guerra Civil Espanyola

Huellas’, que s’exposa a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, és un reportatge fotogràfic d’Humberto Rivas que retrata les marques deixades per la Guerra Civil Espanyola. Les 53 fotografies exposades, realitzades entre finals de la dècada dels 90 i principis del 2000, constitueixen l’últim treball de l’artista argentí.

dsc_0023
Retrats i escenaris de la Guerra Civil Espanyola. /Èlia Pons

Escenaris com Belchite, la Plaça Sant Felip Neri a Barcelona, Corbera d’Ebre o el Fossar de la Pedrera de Montjuïc, la devastació del conflicte desenvolupat entre el 1936 i el 1939. El reportatge recull retrats en blanc i negre d’aquells que van perdre la seva infància durant la guerra, exhibint sense embuts el patiment sofert. Personatges com l’Eduardo, la Josefina o l’escriptor i traductor Ramón Folch i Camarasa són alguns dels protagonistes d’una sèrie que aconsegueix sintetitzar el seu afany de conservar la memòria històrica. L’exposició també inclou un curtmetratge amb intervencions de familiars i coneguts, entre els quals destaquen la seva dona i artista María Helguera i el fotògraf Joan Fontcuberta.

Humberto Rivas, que va arribar a Barcelona el 1976 fugint d’una dictadura al seu país natal, va ser guardonat amb el Premi Nacional de Fotografia l’any 1997. Un any abans havia estat reconegut amb el Premi de les Arts Plàstiques Ciutat de Barcelona, amb el qual va obtenir un gran prestigi dins del gremi. Va ser aleshores quan a partir d’uns testimonis va reprendre un capítol de la història que sempre l’havia fascinat: la Guerra Civil Espanyola. Rivas es va dedicar plenament a treballar aquest tema des que va ser diagnosticat d’Alzheimer; sent aquest el seu testament fotogràfic.

La impremta del temps, de la història i de la memòria són el fil conductor d’una exposició fotogràfica que aconsegueix sintetitzar l’obra d’Humberto Rivas i que estarà disponible a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona fins el 8 d’abril.

dsc_0016-1
‘Huellas’ reviu les marques d’un conflicte que continua latent als escenaris i els infants de la guerra. /Èlia Pons
Dates Fins el 8 d’abril del 2017
Horari De dilluns a dissabte; de les 10:00h a les 19:00h.
Lloc Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Plaça de Pons i Clerch, 2, 2a. planta, 08003 Barcelona.
Preu Gratuït

L’exposició ‘El Fang d’Europa’ arriba a la Sala Beckett

El  projecte realitzat per RUIDO Photo narra el trajecte que realitzen les refugiades fins arribar a Europa

El reportatge fotogràfic, El Fang d’Europa, s’instal·la a partir del 19 de gener a la Sala Beckett per a retratar la major crisi de refugiats a Europa. El fotògrafs de RUIDO Photo segueixen el recorregut que fan les migrants des de les zones afectades per la guerra fins a les ciutats europees. Les fotografies, complementades amb dades i infografies, aporten una visió crítica cap a les autoritats de la Unió Europea. La passivitat d’aquestes es fa palesa en les condicions de vida precàries en què viuen les refugiades.

El projecte, que ja ha passat prèviament pel centre cívic Pati Llimona, ha estat realitzat en col·laboració amb EREC-Acció Solidària i Logísitica. Aquesta és una associació sense ànim de lucre que intervé en grans catàstrofes i crisis humanitàries de projecció nacional i internacional. L’exposició, que convida al públic a reflexionar sobre la duresa del viatge que emprenen les persones que fugen de la guerra, estarà disponible fins el 5 de febrer.

dsc_1256
La sala distribueix el material fotogràfic en plafons. / Clara López
Dates Del 19/01/2017 al 05/02/2017
Horari A partir de les 18:30h.
Lloc Sala Beckett. Carrer de Pere IV (Poblenou), 228-232, Barcelona.
Preu Gratuït