‘A peu de tanca’ s’instal·la al Pati Llimona

El fotoperiodista Antonio Sempere presenta un relat visual sobre la frontera sud

23/02/2017 – CLARA LÓPEZ || ‘A peu de tanca’, una exposició fotogràfica d’Antonio Sempere sobre el drama de la immigració a la frontera sud espanyola, es va inaugurar ahir al Centre Cívic Pati Llimona de Barcelona. La mostra, organitzada per la plataforma ciutadana Stop Mare Mortum, podrà ser visitada del 22 de febrer al 15 de març.

‘A peu de tanca’ té com a objectiu sensibilitzar a la ciutadania sobre la vulneració sistemàtica de drets humans a la frontera sud i fer eco d’un fet migratori que, tal com va explicar Sempere, “és invisible per als mitjans”. El conjunt de fotografies s’estructura en tres parts: la vida als campaments dels boscos del Marroc, la decisió de fer el salt, i finalment l’arribada als Centres d’Estada Temporal per a Immigrants (CETI) de Ceuta i Melilla, els quals doblen la seva capacitat d’acollida. L’autor aconsegueix així, que l’espectador realitzi de manera visual un recorregut similar al d’aquells que esperen trobar un futur més enllà de la tanca.

dsc_1407
D’esquerra a dreta: Andrés Garcia (Irídia), Kelvin Ejukonemo, Jara Esbert-Pérez (Stop Mare Mortum) i Antonio Sempere. Foto/ Clara López

La presentació va comptar amb la participació de Jara Esbert-Pérez, portaveu de Stop Mare Mortum; Andrés Garcia, portaveu d’Irídia – Centre de Defensa pels Drets Humans; Antonio Sempere; i Kelvin Ejukonemo, refugiat econòmic. Els experts en drets humans i desplaçaments van posar èmfasi en la necessitat de trobar vies legals i segures per al refugi, ja que com va apuntar Garcia “la llei no s’aplica a la frontera sud, o s’aplica vorejant la il·legalitat”. Íridia i Fotomovimiento estan portant a terme un informe audiovisual que té previst veure la llum el 20 d’abril.

D’altra banda, els interessos rere les polítiques migratòries dels governs van ser un altre element a tractar per Esbert-Pérez, qui va recalcar que sovint “les persones són tractades com a monedes de canvi”. Ejukonemo va posar sobre la taula, gràcies a un relat personal, la duresa de les condicions tant als campaments del Marroc, com un cop creuada la frontera. “En un principi penses que es tracta d’un trajecte normal, però la vida al bosc és radical”, va apuntar “un dia va arribar la policia i ens va cremar tot”.

img_3533
Antonio Sempere realitza un recorregut per la mostra després de la presentació. Foto/ Antònia Crespí

Antonio Sempere treballa com fotoperiodista freelance al Nord-Àfrica i en l’actualitat és corresponsal de l’agència internacional Pressenza, que també organitza en el projecte. El reporter gràfic col·labora amb diverses entitats socials en favor dels Drets Humans i arriba al Pati Llimona amb un treball de dos anys a la tanca de Ceuta. A partir d’un recorregut per la mostra Sempere va relatar algunes de les experiències més personals viscudes en la seva tasca de corresponsal. Com a testimoni directe de la situació a la frontera sud, va explicar el desgast psicològic i emocional que genera documentar episodis com els retrats a ‘A peu de tanca’. “Coneixes a gent que no tornes a veure mai més”, va confessar Sempere. Molts dels que decideixen fer el salt sovint són reprimits o assassinats, o simplement moren en l’intent de creuar.

La inauguració de ‘A peu de tanca’ coincideix amb la polèmica sobre els visats dels refugiats, actualment discutida al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, i amb l’entrada de 500 persones migrants a Ceuta a través de la frontera del Tarajal el passat 17 de febrer.

Aquí podeu veure el vídeo-resum de l’acte de presentació:

Retenen i apliquen la Llei Mordassa a les activistes de Fotomovimiento i Irídia a la Frontera Sud

Les forces policials impedeixen la tasca d’observació per la defensa dels drets humans a membres de Fotomovimiento, Centre Irídia i Novact a Melilla i Nador

En un comunicat emès l’1 de febrer, un grup d’activistes de Fotomovimiento,  Irídia – Centre per a la Defensa dels Drets Humans i Novact, han denunciat l’obstaculatització que pateixen per a realitzar la seva tasca d’observació dels drets humans. Les activistes, que van iniciar el treball de camp el 28 de gener a Melilla i Nador, han afirmat que s’han vist retingudes, assetjades i censurades per la Guàrdia Civil i la policia marroquina.

Les intervencions de les forces policials s’han produit en el marc del projecte “Hacia el restablecimiento de la legalidad de la frontera sur”. Aquest, pretén documentar qualsevol vulneració dels drets humans a la frontera amb el Marroc. No obstant, com les mateixes activistes denuncien en el comunicat, des del primer dia ja van ser sotmeses a interrogatoris i se les va advertir que no podrien realitzar cap tipus de documentació gràfica.

En els següents dies, l’assetjament per part de les autoritats va anar escalant fins que el 30 de gener algunes persones van ser obligades a mostrar les imatges preses i a esborrar-les. El dia següent, la Guàrdia Civil, en l’aplicació de la Llei de Seguretat Ciutadana, va denunciar dues membres de Fotomovimiento i dues activistes de Irídia. “O borras las fotos o te vas al calabozo”. Aquestes van ser les paraules textuals que va utilitzar un dels agents per dirigir-se a una activista de Fotomovimiento.

“O borras las fotos o te vas al calabozo”

A la Frontera Sud, que delimita amb el Marroc, s’hi situen les famoses reixes de Ceuta i Melilla, les quals barren el pas a les migrants que intenten arribar a l’Estat Espanyol. És una de les zones més conflictives i delicades, ja que sovint s’hi produeixen episodis de violència policial.

Arran de la projecció del documental Tarajal: Desmuntant la impunitat a la frontera sud, el tema de la frontera espanyola a Ceuta i Melilla s’ha convertit en un debat candent en la opinió pública. Tant és així, que s’han posat en marxa manifestacions per commemorar els tres anys des de la mort de quinze migrants que intentaven creuar la frontera.

c3rgirzweaawqll
La reixa de Melilla on es produeixen els episodis de conflicte. /Fotomovimiento.org