Lleis que callen, periodisme que crida

5W presenta ‘Las reglas del mundo’ al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

4/3/2017 – CLARA LÓPEZ || 19.00h. Marta Arias, responsable de publicitat de 5W, s’excusava per retardar el començament de la presentació, mentre que amb somriures emotius s’intentava ampliar l’aforament d’un CCCB ple, sobretot de joves. Així es presentava el segon número anual en paper d’un projecte que, tot i no tenir inversió inicial, ahir va demostrar que el periodisme continua molt viu.

dsc_0095-1
D’esquerra a dreta: Agus Morales, Rosa Maria Calaf i Anna Surinyach. /Antònia Crespí

Es presentava a Barcelona ‘Las reglas del mundo’, un volum sobre com les lleis i el poder afecten la vida de les persones. “Aquest número se centra en com les persones lluiten contra les lleis” explicava Agus Morales, director de la revista, “sigui per canviar-les, o bé per aplicar-les”. 5W, que es va estrenar l’any passat amb ‘Después de la guerra’, torna a fer de la crònica a llarga distància, la fotografia i la il·lustració, les millors eines per a retratar l’exercici del poder i la reacció d’individus i comunitats. Així ho va comentar l’editora gràfica, Anna Surinyach, qui va voler potenciar el significat de la imatge com a element que també convida al diàleg.

Mikel Ayestaran, Xavier Aldekoa, Marta Arias, Samuel Aranda i Ander Izagirre, moderats per Rosa Maria Calaf, es van sumar a oferir una mirada crítica del món. Els reporters i fotoperiodistes d’àmbit internacional van posar èmfasi en l’elaboració de periodisme de qualitat en un context de crisi de mitjans.  Mikel Ayerstaran, que ha fet de Jerusalem el seu nou camp base, va participar a través de videotrucada per explicar com les lleis d’Estat Islàmic han omplert un buit de poder a Orient Mitjà, on han rebut el suport de la població local. “Estat Islàmic ha creat dos tipus de contingut: un per la població àrab i un altre per sembrar el terror; i en aquest punt ens han guanyat la batalla” va comentar el reporter.

dsc_0331-1
Els assistents fullegen ‘Las reglas del mundo’ en la presentació del segon número anual de 5W. /Antònia Crespí
dsc_0410
Samuel Aranda, Marta Arias, Rosa Maria Calaf, Xavier Aldekoa i Ander Izagirre van participar en la taula rodona de la presentació. /Antònia Crespí

La següent en continuar aïllant les “w” del poder mundial va ser Marta Arias qui va introduir la situació dels nens captaires del Senegal; en un reportatge amb fotografies de Mario Cruz que va elaborar específicament per la revista. “El punt frustrant d’aquest cas és que malgrat existir la llei, aquesta no es compleix”, va explicar la periodista. La problemàtica afecta a més de 54.000 infants només al Dakar, que es veuen obligats per les escoles coràniques a demanar al carrer. Alguns dels assistents fullejaven llibre resseguint l’explicació que oferia Xavier Aldekoa sobre el perfil del metge congoleny Denis Mukwege. El periodista, que coneix el conflicte del Congo amb profunditat, va explicar que “atacar a les dones és acabar amb la columna vertebral de les famílies” en una zona en què les agressions sexuals formen part de la rutina dels grups armats. “ Mukwege ofereix a les dones violades un tractament no només funcional, sinó que també les reconstrueix psicològicament”, apuntava l’autor de ‘Oceáno África’.

El fotoperiodista Samuel Aranda captura als nòmades en un assaig elaborat a zones en què sovint, com va confessar, “és molt difícil intervenir”. Aranda participa en el nou llibre amb un relat visual sorgit arran d’un viatge amb el periodista Martín Caparrós amb la finalitat de retratar les comunitats nòmades de Sahel. Ander Izagirre va introduir el seu treball a la regió de Potosí; on existeix legislació que permet el treball infantil. El reporter va posar èmfasi en la consciència política i la lluita per la legislació de les condicions de treball per part d’uns menors que havien trencat els seus esquemes previs al treball de camp. “Vaig conèixer una nena capaç d’allistar-se a l’exèrcit per tal de sortir de la mina”, explicava el col·laborador.

dsc_0333
El CCCB amb aforament complet escolta amb atenció als reporters i fotoperiodistes d’àmbit internacional. /Antònia Crespí

La tertúlia es va anar allargant, fins al punt que Calaf va comentar amb un somriure als llavis que “millor anem acabant o ens faran fora del CCCB”. Malgrat això no va faltar la ronda de preguntes, on la veritat i el periodisme independent van ser alguns dels temes a tractar. Calaf, qui va confessar allunyar-se del paper de moderadora, va destacar la força del poder econòmic en els missatges i la importància d’una premsa amb veu pròpia.

Finalment els llums de la sala es van encendre i el públic va felicitar els periodistes amb un calorós aplaudiment. La calor d’aconseguir fer un producte en paper en l’era digital i de mantenir la il·lusió intacta, diuen. ‘Las reglas del mundo’ posa veu a les lleis amb un periodisme independent i cridaner, capaç d’explicar el mapamundi amb les 5W.

‘A peu de tanca’ s’instal·la al Pati Llimona

El fotoperiodista Antonio Sempere presenta un relat visual sobre la frontera sud

23/02/2017 – CLARA LÓPEZ || ‘A peu de tanca’, una exposició fotogràfica d’Antonio Sempere sobre el drama de la immigració a la frontera sud espanyola, es va inaugurar ahir al Centre Cívic Pati Llimona de Barcelona. La mostra, organitzada per la plataforma ciutadana Stop Mare Mortum, podrà ser visitada del 22 de febrer al 15 de març.

‘A peu de tanca’ té com a objectiu sensibilitzar a la ciutadania sobre la vulneració sistemàtica de drets humans a la frontera sud i fer eco d’un fet migratori que, tal com va explicar Sempere, “és invisible per als mitjans”. El conjunt de fotografies s’estructura en tres parts: la vida als campaments dels boscos del Marroc, la decisió de fer el salt, i finalment l’arribada als Centres d’Estada Temporal per a Immigrants (CETI) de Ceuta i Melilla, els quals doblen la seva capacitat d’acollida. L’autor aconsegueix així, que l’espectador realitzi de manera visual un recorregut similar al d’aquells que esperen trobar un futur més enllà de la tanca.

dsc_1407
D’esquerra a dreta: Andrés Garcia (Irídia), Kelvin Ejukonemo, Jara Esbert-Pérez (Stop Mare Mortum) i Antonio Sempere. Foto/ Clara López

La presentació va comptar amb la participació de Jara Esbert-Pérez, portaveu de Stop Mare Mortum; Andrés Garcia, portaveu d’Irídia – Centre de Defensa pels Drets Humans; Antonio Sempere; i Kelvin Ejukonemo, refugiat econòmic. Els experts en drets humans i desplaçaments van posar èmfasi en la necessitat de trobar vies legals i segures per al refugi, ja que com va apuntar Garcia “la llei no s’aplica a la frontera sud, o s’aplica vorejant la il·legalitat”. Íridia i Fotomovimiento estan portant a terme un informe audiovisual que té previst veure la llum el 20 d’abril.

D’altra banda, els interessos rere les polítiques migratòries dels governs van ser un altre element a tractar per Esbert-Pérez, qui va recalcar que sovint “les persones són tractades com a monedes de canvi”. Ejukonemo va posar sobre la taula, gràcies a un relat personal, la duresa de les condicions tant als campaments del Marroc, com un cop creuada la frontera. “En un principi penses que es tracta d’un trajecte normal, però la vida al bosc és radical”, va apuntar “un dia va arribar la policia i ens va cremar tot”.

img_3533
Antonio Sempere realitza un recorregut per la mostra després de la presentació. Foto/ Antònia Crespí

Antonio Sempere treballa com fotoperiodista freelance al Nord-Àfrica i en l’actualitat és corresponsal de l’agència internacional Pressenza, que també organitza en el projecte. El reporter gràfic col·labora amb diverses entitats socials en favor dels Drets Humans i arriba al Pati Llimona amb un treball de dos anys a la tanca de Ceuta. A partir d’un recorregut per la mostra Sempere va relatar algunes de les experiències més personals viscudes en la seva tasca de corresponsal. Com a testimoni directe de la situació a la frontera sud, va explicar el desgast psicològic i emocional que genera documentar episodis com els retrats a ‘A peu de tanca’. “Coneixes a gent que no tornes a veure mai més”, va confessar Sempere. Molts dels que decideixen fer el salt sovint són reprimits o assassinats, o simplement moren en l’intent de creuar.

La inauguració de ‘A peu de tanca’ coincideix amb la polèmica sobre els visats dels refugiats, actualment discutida al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, i amb l’entrada de 500 persones migrants a Ceuta a través de la frontera del Tarajal el passat 17 de febrer.

Aquí podeu veure el vídeo-resum de l’acte de presentació:

‘Àfriques: pobles, terres i realitats’ arriba a Badalona

L’exposició recull els viatges del fotoperiodista Alfons Rodríguez al continent africà

10/02/17. ÈLIA PONS || El reportatge fotogràfic d’Alfons Rodríguez ‘Àfriques: pobles, terres i realitats’ es va inaugurar ahir a la Sala Josep Uclés del Centre Cultural badaloní El Carme. La mostra està organitzada per la Fundació Solidaritat UB, juntament amb l’Ajuntament de Badalona i el Vicerectorat d’Arts, Cultura i Patrimoni de la universitat.

Les seixanta fotografies exposades són “una sèrie de flaixos que volen transmetre una realitat africana heterogènia, diferent a la que sovint ens arriba”, exposa Xavier López, director de la fundació Solidaritat UB. D’aquesta manera, Alfons Rodríguez  allunya a l’espectador de la imatge estereotipada d’Àfrica, vist com un territori immers en la pobresa i el conflicte. El fotoperiodista no amaga aquesta vessant més negativa de la realitat, però opta especialment per mostrar la cara més afable del continent i de la seva gent. Retrata escenaris, situacions i rostres de Sud-àfrica, Txad, Sudan del Sud, Ruanda o la República Democràtica del Congo, d’entre d’altres, tot aprofundint en la seva gran riquesa cultural.

dsc_1289
Salvador García, vicerector de Cultura i Patrimoni de la UB (esquerra); Eulàlia Saber, regidora de Cultura de Badalona; i Xavier López, director de Solidaritat UB (dreta) durant la presentació de l’exposició. /Clara López

Rodríguez aconsegueix posar de relleu el contrast entre el món urbà i rural, entre la riquesa i la pobresa, evidenciant així els múltiples enfocs possibles i trencant amb la simplicitat del tòpic africà. En l’exposició, a més, es pot veure un documental en el que apareixen fotografies d’Alfons Rodríguez de la Guerra de Ruanda i entrevistes realitzades per Nacho Carretero a supervivents de la matança de tutsis.

L’autor ha publicat els seus treballs en mitjans de comunicació de gran prestigi com National Geographic, Le Monde, Der Spiegel o La Repubblica, així com en mitjans catalans com La Vanguardia o el Periódico de Catalunya. Durant els darrers anys, ha viatjat a més de 100 països, cobrint conflictes com el d’Iraq, la guerra del Congo o el genocidi a Bòsnia i Hercegovina. També ha estat guardonat amb diversos premis i reconeixements, com el Premí Godó de Fotoperiodisme l’any 2010.

El seu especial interès pel continent africà ha sigut la causant de la col·laboració amb la Fundació Solidaritat UB. ‘Àfriques: pobles, terres i realitats’ s’engloba dins del projecte ‘Positivitzant la interculturalitat entre els joves a l’Eix del Besòs-Barcelonès Nord’. En aquest context, el fotoperiodista va participar també l’any passat amb l’exposició ‘Srebrenica, memòria d’un genocidi’ i ‘Ebola, més enllà de l’Ebola’. En el marc d’aquesta cooperació, Rodríguez també ha exposat fotografies sobre l’antiga ciutat mauritana de Walata i l’oasi de Figuig al Marroc.

La mostra tancarà les seves portes el 9 d’abril i el pròxim dijous 2 de març està previst que l’autor faci una visita comentada. 

dsc_1276
Fotografies realitzades per Alfons Rodríguez al continent africà. /Clara López
dsc_1328
Visitants de l’exposició ‘Àfriques: pobles, terres i realitats’. /Clara López
Dates Del 09/02/2017 al 09/04/2017
Horari De dimarts a dissabte de 16 a 20:30h. Dissabtes, diumenges i festius de 10 a 14:00h
Preu Gratuït
Lloc Sala Josep Uclés del Centre Cultural el Carme. Badalona.