El Parlament rectifica la resolució que permetia als Mossos requisar material a les periodistes

Comissions Obreres i el Sindicat de la Imatge celebren la modificació d’una postura molt lesiva per les treballadores de la informació

17/02/2017 REDACCIÓ || La Comissió d’Interior del Parlament de Catalunya va aprovar el 15 de febrer una resolució on rectificava la decisió d’autoritzar la requisa de càmeres per part de la policia als informadors gràfics. Comissions Obreres (CCOO) i el Sindicat de la Imatge (UPIFC) celebren la modificació realitzada el passat dimecres en un comunicat en què destaca la importància del canvi en un posicionament greument perjudicial per als reporters gràfics.

Aquesta sentència va ser aprovada el passat 10 de novembre del 2016, quan el Parlament de Catalunya va desestimar una moció de la CUP per prohibir que es requisessin càmeres. Aquesta decisió es va prendre amb 94 vots de JxSí, C’s i PP en contra dels 37 vots de la CUP, CSQP i PSC. Segons va afirmar Comissions Obreres en un comunicat, era una “decisió lliberticida pròpia d’estats totalitaris” que dificultava l’exercici professional d’un col·lectiu molt afectat per la Llei de Seguretat Ciutadana. Cal apuntar que des de l’aprovació d’aquesta llei, coneguda popularment com a ‘Llei Mordassa’, s’han produït prop de 40.000 denúncies, 6.200 per “faltes de respecte” i 3.700 per “desobediències”. D’aquesta manera, la Llei Mordassa s’ha convertit en la segona causa de denúncies tipificades com a delicte. Les sancions previstes per la llei van des dels 100 als 600.000 euros en funció de la gravetat i el tipus de delicte.

20141220_lleimordassa-151_0
Fotoperiodistes que es manifesten a Plaça Catalunya contra la Llei Mordassa. Foto/ Enric Català via La Directa

El Sindicat de la Imatge i CCOO ja es van mostrar des d’un inici contraris a la desestimació de la moció de la CUP, pressionant als grups parlamentaris amb la fi aconseguir la més immediata modificació. Exemple d’aquest esforç va ser l’assemblea oberta d’informadors gràfics celebrada a la seu de CCOO el 23 de novembre de l’any passat, en la que es va sol·licitar al Govern la no aplicació de la Llei Mordassa a informadors gràfics a Catalunya. També es va acordar la futura reunió amb els grups parlamentaris amb la fi de treballar en l’avenç en una problemàtica que “suposa una autorització indirecta de pràctiques il·legítimes que afavoririen la impunitat de tota mena d’abusos i en particular dels policials”.

28cmassembleaulisses231116
Lluis Salom (UPIFC) a l’assemblea oberta d’informadores gràfiques celebrada a la seu de CCOO per tractar la problemàtica. Foto/ Ulisses Salom -UPIFC-

La resolució del Parlament consta de sis punts, en els quals s’insta al Govern de la Generalitat a garantir el lliure exercici de premsa, tot reconeixent el paper dels Mossos d’Esquadra en la defensa de tota classe de llibertats. També apel·la al compromís del Parlament per a la transparència i a un rebuig als preceptes de la Llei de Seguretat Ciutadana. Finalment, el Parlament insta al cos de Mossos d’Esquadra a vetllar pel dret dels periodistes a captar imatges i reconeix el dret a l’empara del secret professional dels periodistes, així com la protecció dels seus instruments de treball, ja siguin càmeres, gravadores, ordinadors o llibretes.

Anuncis

Retenen i apliquen la Llei Mordassa a les activistes de Fotomovimiento i Irídia a la Frontera Sud

Les forces policials impedeixen la tasca d’observació per la defensa dels drets humans a membres de Fotomovimiento, Centre Irídia i Novact a Melilla i Nador

En un comunicat emès l’1 de febrer, un grup d’activistes de Fotomovimiento,  Irídia – Centre per a la Defensa dels Drets Humans i Novact, han denunciat l’obstaculatització que pateixen per a realitzar la seva tasca d’observació dels drets humans. Les activistes, que van iniciar el treball de camp el 28 de gener a Melilla i Nador, han afirmat que s’han vist retingudes, assetjades i censurades per la Guàrdia Civil i la policia marroquina.

Les intervencions de les forces policials s’han produit en el marc del projecte “Hacia el restablecimiento de la legalidad de la frontera sur”. Aquest, pretén documentar qualsevol vulneració dels drets humans a la frontera amb el Marroc. No obstant, com les mateixes activistes denuncien en el comunicat, des del primer dia ja van ser sotmeses a interrogatoris i se les va advertir que no podrien realitzar cap tipus de documentació gràfica.

En els següents dies, l’assetjament per part de les autoritats va anar escalant fins que el 30 de gener algunes persones van ser obligades a mostrar les imatges preses i a esborrar-les. El dia següent, la Guàrdia Civil, en l’aplicació de la Llei de Seguretat Ciutadana, va denunciar dues membres de Fotomovimiento i dues activistes de Irídia. “O borras las fotos o te vas al calabozo”. Aquestes van ser les paraules textuals que va utilitzar un dels agents per dirigir-se a una activista de Fotomovimiento.

“O borras las fotos o te vas al calabozo”

A la Frontera Sud, que delimita amb el Marroc, s’hi situen les famoses reixes de Ceuta i Melilla, les quals barren el pas a les migrants que intenten arribar a l’Estat Espanyol. És una de les zones més conflictives i delicades, ja que sovint s’hi produeixen episodis de violència policial.

Arran de la projecció del documental Tarajal: Desmuntant la impunitat a la frontera sud, el tema de la frontera espanyola a Ceuta i Melilla s’ha convertit en un debat candent en la opinió pública. Tant és així, que s’han posat en marxa manifestacions per commemorar els tres anys des de la mort de quinze migrants que intentaven creuar la frontera.

c3rgirzweaawqll
La reixa de Melilla on es produeixen els episodis de conflicte. /Fotomovimiento.org