Mitjà sobre fotoperiodisme i fotografia documental.
Enquadrats
Sergi Cámara
“Les platges de Lesbos són de les que reben major nombre de persones refugiades procedents de les costes turques. Moltes d’aquestes van decidir jugar-se la vida creuant el mar amb les seves famílies, per buscar refugi i un futur millor, tot i saber que molts han mort en l’intent (3.700 al 2015 i més de 5.000 el 2016). Després de passar per humiliacions i abusos dels traficants a Turquia, pot ser que les seves vides acabin en aquest pas marítim a què estan obligats per arribar a Europa. Per sort, molts aconsegueixen arribar bé a les platges gregues de Lesbos i, encara que saben que aquesta és només una parada en el camí, celebren aquest moment amb abraçades, petons, trucades, i alguns retrats de família davant del mar, que els serviran com a record d’un viatge molt perillós. Així, moltes famílies realitzen aquest viatge, moltes completes i altres, incompletes.”
Mohamed, amb la seva dona Najibech, les seves filles Rosse, Hama i el seu fill Amir provenen de la ciutat de Baglan a Kunduz, Afganistan. Es dirigeixen cap a Àustria. “Creiem que hi podrem començar de nou”. Foto/ Sergi CámaraLa Martina i Sifiqa, germanes de Mazar, de l’Afganistan, viatgen soles cap a Suïssa, on somien tenir una vida millor. Foto /Sergi CámaraFoto/ Sergi CámaraLes platges de Eftalau i Skala Sikaminia a Lesbos, Grècia, són de les que reben major nombre de refugiats. Foto/ Sergi CámaraMohammed i Rafa amb els seus fills i filles Masoud, Silva, Selma, Inois i Haula, són de la ciutat de Hasakah, a l’extrem nord-est de Síria. “Anem a Alemanya per tenir un futur, o cap a qualsevol lloc on puguem viure en pau”. Foto/ Sergi CámaraMohammad, la seva dona Toaren i les seves filles Faisal, Samira i Seran, procedents d’Alep a Síria, volen anar a Suïssa o Finlàndia. Foto/ Sergi Cámara.Hamide i el seu fill Youssef, procedents d’Alep a Síria, volen arribar a algun lloc que on puguin “viure en pau”, no tenen preferència per un país concret. Foto/ Sergi CámaraShaman i Nazira, de l’Afganistan, amb la seva filla Yosama i els seus fills Rami i Benjamin. Volen anar a Suïssa. Foto/ Sergi CámaraAbdoul-Fassi, de 15 anys, procedent dels afores de Kabul, A l’Afganistan. Vol anar a Àustria i poder estudiar. La seva família està a l’Iran. Foto/Sergi Cámara
Sergi Cámara. Nascut a Vic el 1970. Ha treballat en diversos països del món, com el Marroc, Argelia, Mali, Níger, Ruanda, Veneçuela o Haití. El seu treball personal se centra en la migracions d’Àfrica a Europa i en la defensa dels drets humans de les minories indígenes, en el que porta treballant des de 2004, combinant fotografia documental i vídeo. Es cofundador del col·lectiu Pandorafoto i col·laborador de Periodismo Humano. Ha sigut guardonat amb nombrosos premis, com el premi José Couso 12 Meses, 12 Causas pel documental realitzat sobre Melilla el 2006, i ha obtingut una menció especial del jurat del FotoPres ‘La Caixa’ 2009.
Marc Sanye
Un pare i la seva filla ploren la mort de l’àvia, per hipotèrmia, després que la seva barca estigués més de dues hores a la deriva entre Turquia i Lesbos a l’octubre del 2015. / Marc SanyeUna familia s’abraça, en una platja del nord de Lesbos, després de creuar de nit, els 9km de Mar que separen Turquia de Grècia. Octubre 2015./Marc SanyeJust després de desembarcar al nord de Lesbos, un pare abraça la seva filla, tapada amb una manta tèrmica a causa de patir hipotèrmia al creuar el Mar Egeu, a l’octubre de 2015./ Marc SanyeUn grup de migrants demanen una racció de menjar, que voluntaris independents serveixen a Idomeni, al març de 2016./Marc SanyeDe Eko a Idomeni, un grup de migrants caminen prop de 15km per arribar a la frontera entre Grècia i Macedònia, tancada al febrer de 2016./Marc SanyeUna familia siriana, en una tenda sobre les vies d’Idomeni, veu com passa el tren de mercaderies cap a Macedònia, al març de 2016./Marc SanyeUn migrant resa a la mesquita del camp de Calais, just després de desallotjar-lo. Octubre de 2016./Marc SanyeEl final de Calais. Dos migrants recollint les seves pertinences al ser desallotjats. La majoria varen ser reubicats en altres camps de França./Marc SanyeUn migrant es dutxa a les naus abandonades de l’estació central de Belgrad. Un miler de migrants afganesos i pakistanesos viuen atrapats a Sèrbia a causa del tancament de la ruta dels balcans./Marc SanyeMesos vivint en naus abandonades, a temperatures sota zero, amb una racció de menjar al dia. Un migrant afganès en una de les naus de l’estació central de Belgrad al febrer de 2017./Marc SanyeUn migrant del Pakistan escoltant música fora les naus on viu des de fa més de dos mesos. L’hivern a Sèrbia és dels més freds d’Europa, amb temperatures que arriben als -10 sota zero./Marc Sanye
Marc Sanye, 1977. Va començar a cursar fotografia l’any 2000 a Vic i dos anys després es va traslladar a Barcelona on va estudiar Fotoperiodisme a l’IEFC. El 2004, i en el mateix IEFC, es va iniciar en l’estudi Assaig fotogràfic en zones conflictives El 2005 va començar a col·laborar amb el diari El 9 Nou i va ser seleccionat a la Biennal de fotografia de Vic amb el treball ‘In’.
Des del 2007 ha portat a terme diferents tallers com Albarracín, Periodismo humano a Madrid i Photon a València. El 2011, un taller sobre el terreny a Melilla es va convertir en una exposició: ‘El pes de la pobresa’, un treball sobre les dones portadores a la frontera. Aquest va aconseguir la tercera posició al concurs Tolerancia de l’Aliance Française de Madrid. El 2013 exposa ‘Sunday Sikh’, un treball sobre la comunitat Sikh. El 2014 va documentar ‘Holies’, sobre la comunitat de Ghana a Vic; va ser seleccionat a la Fundació Dones per Àfrica el 2015.
Entre 2015 i 2016 va documentar la crisi dels refugiats cap a Europa, de Lesbos a Àustria i produeix el treball: ‘L’Altra Frontera’. Actualment treballa com a fotoperiodista al diari El 9 Nou i com a fotògraf freelance en diferents projectes.
Mireia Comas
‘Força‘. Els Minyons de Terrassa monten el peu del primer intents de 2d8sf de la seva història a les festes de Sant Narcís, Girona, Catalunya (Espanya). Aquest castell és un dels que té més dificultat no tant pels pisos sinó per la seva dificultat tècnica. 25/10/2015. Foto/ Mireia Comas‘Expectació‘. Membres de la colla Vella dels Xiquets de Valls mirant un castell durant el concurs de Castells a la Tarraco Arena Plaça. Les emocions es barregen quan veus castells d’altres colles. Tarragona, Catalunya (Espanya). 2/10/2016. Foto/ Mireia Comas‘Equilibri‘. Caiguda de l’intent de 3d9fp dels Castellers de Vilafranca a la Festa Major de les Santes. Els castells cauen amb molt poca freqüència i el percentatge de caigudes ha anat disminuint els darrers anys; al voltant del 3% de les construccions alçades. Mataró, Catalunya (Espanya). 27/05/2015. Foto/ Mireia Comas‘Valor‘. El Gaby rep els primers auxilis dins de l’ajuntament, després d’una caiguda d’un 4d9f de la colla Castellera dels Capgrossos de Mataró a les festes de Sant Narcís. Va ser immobilitzat per precaució, després de fer les proves necessàries a l’hospital i descartar cap lesió, tant sols un trau al cap, el Gaby va poder marxar a casa seva. Girona, Catalunya (Espanya). 25/10/15. Foto/ Mireia Comas.‘Petó‘. El Gerard i el Miquel dels Minyons de Terrassa, situats a les manilles, es fan un petó després de descarregar el 3d10fm, mai vist fins llavors a Barcelona. Quan es descarrega un gran castell els sentiments estan a flor de pell, com ho demostra aquest petó entre dos heterosexuals. Plaça Sant Jaume, Barcelona, Catalunya (Espanya). 25/09/2016.‘Eufòria‘. 3d10fm descarregat pels Minyons de Terrassa a la Diada de la Colla. La Judith esclata d’eufòria en ser el primer en què ella participa, aquest és un dels castells de màxima dificultat, en què hi participen activament més de 6.000 persones. Terrassa, Catalunya (Espanya). 20/11/2016. Foto/ Mireia Comas.
Mireia Comas. Nascuda a Andorra la Vella el 1976. Va estudiar a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya. Als anys 90 va elaborar un reportatge extens sobre l’okupació a Terrassa i Barcelona, i actualment es dedica a retratar castells, un món que confessa apassionar-la i combinar la seva tasca de mare de tres fills.
Xavier Bertral
‘Obrim els ulls, obrim fronteres’. Imatges de la mateixa sèrie que aquesta, feta al centre de detenció de refugiats Mòria, a l’illa grega de Lesbos, formen l’exposició que es pot visitar a la Biblioteca Sant Ildefons, a Cornellà del Llobregat. ‘Obrim els ulls, obrim fronteres’ recull part dels treballs periodístics dels enviats especials de l’ARA a Grècia. Foto /Xavier BertralMustafà Assaloum, un jove universitari sirià, va deixar casa seva per viatjar a Europa. El seu objectiu: poder tornar a caminar. Va perdre la cama esquerra en un atemptat amb cotxe bomba a la ciutat de Homs fa dos anys i mig. El seu viatge ha sigut una cursa d’obstacles, però finalment ha aconseguit arribar a Barcelona: i en tot aquest temps no ha perdut el somriure ni l’esperança. L’Institut Desvern de Protètica, que va conèixer la seva història a través d’un reportatge de l’ARA, es va oferir el maig passat a donar al Mustafà una cama nova, aquí fotografiada. Foto /Xavier BertralUna imatge del 2001 al Raval. A la foto hi apareix la porta de la petita mesquita de Tariq Bin Ziyad, situada als baixos del número 91 del carrer Hospital. Foto /Xavier BertralPintada al carrer de les Egípciaques de Barcelona, al voltant de l’any 2000. Foto /Xavier BertralLes ferides de la terra. 26/04/2016. Javier Ballesteros, del Sindicat Andalús de Treballadors (SAT), visita Catalunya per explicar l’experiència de Simone, una finca de la Junta d’Andalusia ocupada per un grup de jornalers. Amb marques inesborrables a les mans, proclama la vella consigna: “La terra és per a qui la treballa”. Foto /Xavier BertralXavi Hernàndez sobre la gespa de l’Olympiastadion de Berlín. L’any que el Barça ha tornat a fer el triplet. Coincidint amb la publicació d’un suplement especial, des de la secció de fotografia de l’ARA vam preparar una fotogaleria especial: ‘TRIPL3 EUFÒRIA: Una mirada alternativa al triplet del Barça’. Una sèrie d’imatges en blanc i negre i amb una edició i tractament més pausat que les habituals imatges d’esports, per donar visió històrica de l’esdeveniment. Foto /Xavier BertralA pocs quilòmetres de Milterne, la capital de l’illa grega de Lesbos, entre camps d’oliveres, descansen les restes dels refugiats que han perdut la vida intentant arribar a Europa. “Nena desconeguda. 6 anys. Número 25 202. 23/11/2015”, diu una placa de marbre amb lletres negres. Fa mesos que al cementiri municipal no hi queda lloc i l’Ajuntament es va decidir a obrir un nou espai al poble de Kato Tritos. Foto /Xavier Bertral
Xavier Bertral Gallardo. Nascut a Barcelona el 1970. Actualment és Cap de Fotografia i d’edició gràfica del diari ARA, on treballa des de la seva fundació el 2010. Anteriorment va ser fotògraf en l’Agencia EFE i també va treballar durant 10 anys com a fotògraf/editor gràfic en el diari Avui.
Va estudiar fotografia i disseny gràfic a Barcelona, i es va iniciar en el fotoperiodisme com a freelance el 1992. A més de la seva feina diària a la premsa, ha col·laborat en nombroses capçaleres, agències i editorials nacionals i estrangeres.
Fotografia de Sandra Gross.
Nacho Tudela
Familiar d’una de les víctimes de la matança de Srebrenica durant els enterraments que se celebren anualment l’11 de juliol al memorial de Potocari. 2016. /Nacho TudelaL’Ivan va sol·licitar assil a Espanya després de fugir de Rússia per motius de persecució política. Retrat del projecte ‘La tierra sin tierra’ sobre la vida de les refugiades a Catalunya. 2015. /Nacho TudelaTumba del memorial de Potocari. La làpida ha de ser verda durant el primer enterrament, posteriorment serà substituïda per una blanca que serà la definitiva. 2016. /Nacho TudelaMonument als caiguts de la Segona Guerra Mundial. Construit per Tito durant l’època de Iugoslàvia. Bòsnia, 2016. /Nacho TudelaNadia, refugiada de la guerra de Siria. Retrat del projecte ‘La tierra sin tierra’ sobre la vida de les refugiades a Catalunya. 2015. /Nacho Tudela
Nacho Tudela. Sevilla, 1988. Llicenciat en Periodisme i estudis de Fotografia documental. Viu actualment a Barcelona. Ha publicat a eldiario.es, Diagonal, Nació Digital i en diversos mitjans andalusos. El seu últim treball és ‘La tierra sin tierra’, un projecte transmèdia col·laboratiu sobre la vida de les persones refugiades a Catalunya.
Carles Palacio
Reportatge “Polvorins”, realitzat al barri de Les Pedreres de Girona durant el 2014. /Carles PalacioReportatge “Polvorins”, realitzat al barri de Les Pedreres de Girona durant el 2014. /Carles PalacioCavalcada dels reis mags a Salt. /Carles PalacioLa ‘petita Síria’ de Turquia, situada a la ciutat d’Izmir. És dels barris que acull més persones refugiades del conflicte sirià. /Carles PalacioUn home es dirigeix cap a la mesquita al barri de Vidikovac a la ciutat minera de Banovici, Bòsnia. /Carles Palacio
Carles Palacio. Girona, 1988. Graduat en Disseny Gràfic i Fotografia, el seu treball ha sigut publicat en mitjans com The Guardian, Nació Digital, Internazionale i La Directa.
“En barris perifèrics es creen teixits associatius i una vida que als centres de les ciutats no es pot crear . És una “vida” fora del sistema i de les construccions -moltes vegades- orwelianes de les ciutats. Sense aquesta vida, les ciutats no existirien”
Marc Sanye, 1977. Va començar a cursar fotografia l’any 2000 a Vic i dos anys després es va traslladar a Barcelona on va estudiar Fotoperiodisme a l’IEFC. El 2004, i en el mateix IEFC, es va iniciar en l’estudi Assaig fotogràfic en zones conflictives El 2005 va començar a col·laborar amb el diari El 9 Nou i va ser seleccionat a la Biennal de fotografia de Vic amb el treball ‘In’.
Xavier Bertral Gallardo. Nascut a Barcelona el 1970. Actualment és Cap de Fotografia i d’edició gràfica del diari ARA, on treballa des de la seva fundació el 2010. Anteriorment va ser fotògraf en l’Agencia EFE i també va treballar durant 10 anys com a fotògraf/editor gràfic en el diari Avui.
lenquadrat.wordpress.com 