‘A peu de tanca’ s’instal·la al Pati Llimona

El fotoperiodista Antonio Sempere presenta un relat visual sobre la frontera sud

23/02/2017 – CLARA LÓPEZ || ‘A peu de tanca’, una exposició fotogràfica d’Antonio Sempere sobre el drama de la immigració a la frontera sud espanyola, es va inaugurar ahir al Centre Cívic Pati Llimona de Barcelona. La mostra, organitzada per la plataforma ciutadana Stop Mare Mortum, podrà ser visitada del 22 de febrer al 15 de març.

‘A peu de tanca’ té com a objectiu sensibilitzar a la ciutadania sobre la vulneració sistemàtica de drets humans a la frontera sud i fer eco d’un fet migratori que, tal com va explicar Sempere, “és invisible per als mitjans”. El conjunt de fotografies s’estructura en tres parts: la vida als campaments dels boscos del Marroc, la decisió de fer el salt, i finalment l’arribada als Centres d’Estada Temporal per a Immigrants (CETI) de Ceuta i Melilla, els quals doblen la seva capacitat d’acollida. L’autor aconsegueix així, que l’espectador realitzi de manera visual un recorregut similar al d’aquells que esperen trobar un futur més enllà de la tanca.

dsc_1407
D’esquerra a dreta: Andrés Garcia (Irídia), Kelvin Ejukonemo, Jara Esbert-Pérez (Stop Mare Mortum) i Antonio Sempere. Foto/ Clara López

La presentació va comptar amb la participació de Jara Esbert-Pérez, portaveu de Stop Mare Mortum; Andrés Garcia, portaveu d’Irídia – Centre de Defensa pels Drets Humans; Antonio Sempere; i Kelvin Ejukonemo, refugiat econòmic. Els experts en drets humans i desplaçaments van posar èmfasi en la necessitat de trobar vies legals i segures per al refugi, ja que com va apuntar Garcia “la llei no s’aplica a la frontera sud, o s’aplica vorejant la il·legalitat”. Íridia i Fotomovimiento estan portant a terme un informe audiovisual que té previst veure la llum el 20 d’abril.

D’altra banda, els interessos rere les polítiques migratòries dels governs van ser un altre element a tractar per Esbert-Pérez, qui va recalcar que sovint “les persones són tractades com a monedes de canvi”. Ejukonemo va posar sobre la taula, gràcies a un relat personal, la duresa de les condicions tant als campaments del Marroc, com un cop creuada la frontera. “En un principi penses que es tracta d’un trajecte normal, però la vida al bosc és radical”, va apuntar “un dia va arribar la policia i ens va cremar tot”.

img_3533
Antonio Sempere realitza un recorregut per la mostra després de la presentació. Foto/ Antònia Crespí

Antonio Sempere treballa com fotoperiodista freelance al Nord-Àfrica i en l’actualitat és corresponsal de l’agència internacional Pressenza, que també organitza en el projecte. El reporter gràfic col·labora amb diverses entitats socials en favor dels Drets Humans i arriba al Pati Llimona amb un treball de dos anys a la tanca de Ceuta. A partir d’un recorregut per la mostra Sempere va relatar algunes de les experiències més personals viscudes en la seva tasca de corresponsal. Com a testimoni directe de la situació a la frontera sud, va explicar el desgast psicològic i emocional que genera documentar episodis com els retrats a ‘A peu de tanca’. “Coneixes a gent que no tornes a veure mai més”, va confessar Sempere. Molts dels que decideixen fer el salt sovint són reprimits o assassinats, o simplement moren en l’intent de creuar.

La inauguració de ‘A peu de tanca’ coincideix amb la polèmica sobre els visats dels refugiats, actualment discutida al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, i amb l’entrada de 500 persones migrants a Ceuta a través de la frontera del Tarajal el passat 17 de febrer.

Aquí podeu veure el vídeo-resum de l’acte de presentació:

Anuncis

‘Vides migrants’ s’acomiada del Pati Llimona

Aquest cap de setmana s’acaba l’exposició fotogràfica sobre els processos migratoris organitzada per la Fundació Mescladís i el fotògraf Joan Tomàs

17/02/2017 – ANTÒNIA CRESPÍ || ‘Vides migrants‘ és un projecte fotogràfic resultat de la combinació dels treballs ‘Diálogos Migrantes’ i ‘Diálogos Invisibles‘ que té per objectiu mostrar totes les facetes de la migració. En el marc actual de la crisi dels refugiats, l’exposició organitzada per la Fundació Mescladís i el fotògraf Joan Tomàs, ajuda a desmentir els mites i sensibilitzar la ciutadania sobre els grans desplaçaments poblacionals. Les peces es varen presentar  el 19 de gener al Centre Cívic Pati Llimona i estaran disponibles fins aquest dissabte 18 de febrer.

La migració tendeix a presentar-se des d’una visió unidimensional i simplista, quan realment és un fenomen amb moltes cares. Algunes d’elles són la pobresa econòmica, la guerra o bé la persecució política; situacions que es repeteixen en molts dels relats que apareixen al projecte. ‘Vides migrants‘ no sols cerca desmuntar la imatge estereotipada de les persones que marxen de casa, sinó que també pretén denunciar les lleis i procediments institucionals que molts de cops violen els drets humans. La Debora, una víctima del tràfic de persones, o el Roman, un exiliat polític d’Ucraïna, són alguns dels protagonistes d’aquestes històries que es planten davant la càmera per contar què els va obligar a marxar de casa i en quina situació es troben actualment.

img_3438
Una visitant observant les fotografies d’algunes de les persones protagonistes del projecte. /Antònia Crespí

Malgrat que la majoria faci temps que són a Espanya encara no han aconseguit regularitzar la seva situació, com passa amb el Roman, o la Dilora (va fugir d’Uzbekistan perquè estava amenaçada de mort). En el cas del Roman és degut a una llei que sols s’aplica als migrants, i que li exigeix que tingui una capacitat econòmica determinada per a mantenir els seus fills, concretament que guanyi 2500€ al mes. Per altra banda, la Dilora va sol·licitar l’asil però se li va denegar, i encara està a l’espera que l’administració no li respongui.

A l’exposició les històries actuals s’entremesclen amb les passades. Les experiències dels catalans que varen haver de migrar per fugir de la guerra civil espanyola també hi apareixen retratades. Aquestes formarien part del treball ‘Diálogos migrantes‘, on es contrasten els records de la gent major que va viure el període d’entreguerres amb la situació actual dels migrants que han arribat a Barcelona. Un exercici de memòria que en el context de la crisi dels refugiats recorda que la migració no sempre ha estat una cosa de fora, sinó que a Catalunya també s’ha viscut molt intensament.

img_3444
Fotografies del treball ‘Diálogos migrantes’. /Antònia Crespí
img_3430
La Sala Foyer, al Pati Llimona, on està muntada l’exposició. /Clara López
Dates Del 19/01/2017 al 18/02/2017
Horari De dilluns a divendres de 9:00h a 21:30h i de 16:00h a 20:30h. Dissabte de 10:00h a 14:00h i de 16:00h a 20:00h.
Preu Gratuït
Lloc Sala Foyer del Centre Cívic Pati Llimona. Barcelona.