Cristina Mas i Xavier Bertral presenten ‘Obrim els ulls, obrim fronteres’ a la Biblioteca Sant Ildefons

L’Ateneu Popular de Cornellà de Llobregat organitza l’exposició fotogràfica sobre les persones refugiades a l’Europa del segle XXI

Xavier Bertral i Cristina Mas, ambdós del diari Ara, van presentar divendres 4 de febrer a la Biblioteca Sant Ildefons de Cornellà “Obrim els ulls, obrim fronteres”. L’exposició fotogràfica, organitzada per l’Ateneu Popular de Cornellà del Llobregat, recull l’experiència que van viure la periodista i el fotògraf als camps de refugiades a Grècia. La presentació forma part d’un cicle d’activitats organitzades per donar a conèixer amb profunditat el que ja és el major fenomen migratori a Europa. Aquestes es realitzen en el marc de la campanya Casa nostra, casa vostra la qual exigeix a les institucions l’acollida de migrants i refugiades.

Desmuntant mites

Els països receptors, la violència econòmica i les polítiques de blindatge de la Unió Europea van ser els temes amb que Cristina Mas va iniciar la xerrada. La periodista va voler desmuntar el ‘mite’ que aquells que busquen arribar a Europa siguin perillosos. “Aquí no hi ha cap allau ni grup de salvatges invasors”, va aclarir.  Tot i així, Mas va exposar que Europa no és la principal destinació d’aquells que fugen. “Sovint els refugiats es troben als mateixos països en conflicte o en països veïns, esperant que la beligerància se solucioni”, va comentar. De fet, mentre els països industrialitzats donen la benvinguda a menys d’un quart de les refugiades, aquells en vies de desenvolupament acullen més del 85% d’aquestes. La periodista també es va lamentar de la violència econòmica i la distinció entre immigrants i refugiades. “Les motivacions d’aquells amb qui vam parlar eren diverses; volíem conèixer de què fugien i no només quedar-nos amb la imatge de la guerra”, va explicar Mas. A més, va donar a conèixer com Espanya és la principal proveïdora de les concertines, material que ha estat incorporat a algunes fronteres europees que barren pas a les migrants. D’altres fronteres però, són naturals; “l’any 2016 es va tancar amb més de 5.000 morts al mar”, va afirmar la periodista.

Mas va fer una lectura crítica sobre el discurs de blindatge que arriba des de les institucions. Va explicar com al final, aquestes idees sols cerquen reforçar l’ambient de por que permet restringir els drets de la ciutadania, i implantar la idea que no hi ha suficients recursos. Davant tot això, va subratllar que “a Europa no hi ha una crisi de refugiats; hi ha una crisi de valors

dsc_0061-copia

Un pare explica les fotografies a la seva filla a l’exposició “Obrim els ulls, obrim fronteres”. /Èlia Pons
Posant cara a les refugiades

L’altre eix de la xerrada van ser les històries que van conèixer els periodistes als campaments. Xavier Bertral les narrava mentre les complementava amb algunes fotografies. El fotògraf cornellanenc, va relatar el cas d’un cementiri de Lesbos que havia hagut d’ampliar el terreny per poder donar enterrament a tots els difunts. Moltes de les plaques ni tan sols tenien nom, només un numero identificatiu. El fotoperiodista es va mostrar molt crític amb les condicions de vida en què es troben les migrants, i amb el tracte que aquestes estan rebent. En són exemple el centre de detenció de refugiats de Mória, o la seixentena de naus industrials abandonades on s’hi han reubicat entre 300 i 500 persones a cada una. Davant això, Bertral va afirmar que al final “no són refugiats, són demandants de refugi als que no se’ls està donant res”.

Una imatge val més que mil paraules

Les fotografies que composen l’exposició van ser preses a diferents camps de refugiades, entre d’ells el d’Idomeni o el del centre de Mória. La majoria d’elles mostren les precàries condicions en les viuen les migrants, les quals queden atrapades durant el seu viatge. Entre les peces destaquen una visió exterior de l’Hotel City Plaza d’Atenes dins el que viuen centenars de sol·licitants d’asil, o un cementiri d’armilles emprades, les quals són lliurades per les màfies abans d’iniciar la travessa. Moltes de les imatges no sols mostren la realitat que viuen les refugiades, sinó com la viuen, com es senten. El muntatge de l’exposició, on s’inclouen cartells informatius i fotografies seleccionades per l’Ateneu Popular de Cornellà, permet que es puguin conèixer les històries d’algunes d’elles; com el cas d’una jove que es mostrava feliç després d’haver aconseguit finalment quedar-se embarassada. “Al cap i a la fi, aquí no ens tiren bombes”, va confessar la noia a Bertral i Mas.

dsc_0085-copia

dsc_0121-copia
Cristina Mas (esquerra) i Xavier Bertral (dreta) parlant sobre la seva experiència als camps de refugiades. /Clara López
Dates Fins el 3 de març del 2017
Horari De dilluns a divendres, de 15:30h a 20:30h;  dimarts i dissabtes de 10:00h a 14:00h.
Lloc Biblioteca Sant Ildefons. Plaça Carles Navas s/n.  Cornellà de Llobregat.
Preu Gratuït

L’Arxiu Fotogràfic de Barcelona acull l’exposició ‘Huellas’ d’Humberto Rivas

El treball fotogràfic recull els escenaris i personatges afectats per la Guerra Civil Espanyola

Huellas’, que s’exposa a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, és un reportatge fotogràfic d’Humberto Rivas que retrata les marques deixades per la Guerra Civil Espanyola. Les 53 fotografies exposades, realitzades entre finals de la dècada dels 90 i principis del 2000, constitueixen l’últim treball de l’artista argentí.

dsc_0023
Retrats i escenaris de la Guerra Civil Espanyola. /Èlia Pons

Escenaris com Belchite, la Plaça Sant Felip Neri a Barcelona, Corbera d’Ebre o el Fossar de la Pedrera de Montjuïc, la devastació del conflicte desenvolupat entre el 1936 i el 1939. El reportatge recull retrats en blanc i negre d’aquells que van perdre la seva infància durant la guerra, exhibint sense embuts el patiment sofert. Personatges com l’Eduardo, la Josefina o l’escriptor i traductor Ramón Folch i Camarasa són alguns dels protagonistes d’una sèrie que aconsegueix sintetitzar el seu afany de conservar la memòria històrica. L’exposició també inclou un curtmetratge amb intervencions de familiars i coneguts, entre els quals destaquen la seva dona i artista María Helguera i el fotògraf Joan Fontcuberta.

Humberto Rivas, que va arribar a Barcelona el 1976 fugint d’una dictadura al seu país natal, va ser guardonat amb el Premi Nacional de Fotografia l’any 1997. Un any abans havia estat reconegut amb el Premi de les Arts Plàstiques Ciutat de Barcelona, amb el qual va obtenir un gran prestigi dins del gremi. Va ser aleshores quan a partir d’uns testimonis va reprendre un capítol de la història que sempre l’havia fascinat: la Guerra Civil Espanyola. Rivas es va dedicar plenament a treballar aquest tema des que va ser diagnosticat d’Alzheimer; sent aquest el seu testament fotogràfic.

La impremta del temps, de la història i de la memòria són el fil conductor d’una exposició fotogràfica que aconsegueix sintetitzar l’obra d’Humberto Rivas i que estarà disponible a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona fins el 8 d’abril.

dsc_0016-1
‘Huellas’ reviu les marques d’un conflicte que continua latent als escenaris i els infants de la guerra. /Èlia Pons
Dates Fins el 8 d’abril del 2017
Horari De dilluns a dissabte; de les 10:00h a les 19:00h.
Lloc Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Plaça de Pons i Clerch, 2, 2a. planta, 08003 Barcelona.
Preu Gratuït

Retenen i apliquen la Llei Mordassa a les activistes de Fotomovimiento i Irídia a la Frontera Sud

Les forces policials impedeixen la tasca d’observació per la defensa dels drets humans a membres de Fotomovimiento, Centre Irídia i Novact a Melilla i Nador

En un comunicat emès l’1 de febrer, un grup d’activistes de Fotomovimiento,  Irídia – Centre per a la Defensa dels Drets Humans i Novact, han denunciat l’obstaculatització que pateixen per a realitzar la seva tasca d’observació dels drets humans. Les activistes, que van iniciar el treball de camp el 28 de gener a Melilla i Nador, han afirmat que s’han vist retingudes, assetjades i censurades per la Guàrdia Civil i la policia marroquina.

Les intervencions de les forces policials s’han produit en el marc del projecte “Hacia el restablecimiento de la legalidad de la frontera sur”. Aquest, pretén documentar qualsevol vulneració dels drets humans a la frontera amb el Marroc. No obstant, com les mateixes activistes denuncien en el comunicat, des del primer dia ja van ser sotmeses a interrogatoris i se les va advertir que no podrien realitzar cap tipus de documentació gràfica.

En els següents dies, l’assetjament per part de les autoritats va anar escalant fins que el 30 de gener algunes persones van ser obligades a mostrar les imatges preses i a esborrar-les. El dia següent, la Guàrdia Civil, en l’aplicació de la Llei de Seguretat Ciutadana, va denunciar dues membres de Fotomovimiento i dues activistes de Irídia. “O borras las fotos o te vas al calabozo”. Aquestes van ser les paraules textuals que va utilitzar un dels agents per dirigir-se a una activista de Fotomovimiento.

“O borras las fotos o te vas al calabozo”

A la Frontera Sud, que delimita amb el Marroc, s’hi situen les famoses reixes de Ceuta i Melilla, les quals barren el pas a les migrants que intenten arribar a l’Estat Espanyol. És una de les zones més conflictives i delicades, ja que sovint s’hi produeixen episodis de violència policial.

Arran de la projecció del documental Tarajal: Desmuntant la impunitat a la frontera sud, el tema de la frontera espanyola a Ceuta i Melilla s’ha convertit en un debat candent en la opinió pública. Tant és així, que s’han posat en marxa manifestacions per commemorar els tres anys des de la mort de quinze migrants que intentaven creuar la frontera.

c3rgirzweaawqll
La reixa de Melilla on es produeixen els episodis de conflicte. /Fotomovimiento.org

Silenci, els presos roden

Ruido Photo estrena el documental ‘Adentro’, elaborat pels interns del Centre Penitenciari de Joves de Catalunya

Micro en mà, Pau Coll es va adreçar a la sala d’actes del Casal de Joves Palau Alòs. El membre de Ruido Photo presentava ahir el documental Adentro, realitzat al Centre Penitenciari  de Joves de Catalunya a la Roca del Vallès. “No em sento realment director d’aquesta peça, sinó més bé coordinador.” Així explicava la filosofia aplicada en aquest treball, on els joves presos van ser els autèntics realitzadors i protagonistes. L’objectiu d’Adentro és fer de la càmera una eina d’expressió dins d’un espai on manca la llibertat. Aquesta idea sorgeix a partir dels tallers de fotografia que imparteix Ruido Photo en diverses presons de Catalunya des de 2005, en els quals els interns elaboren els seus propis projectes amb l’ajuda d’un professional.

final-1
Pau Coll durant la presentació del documental ‘Adentro’ al Casal de Joves Palau Aulòs / Èlia Pons

Cinc protagonistes i un taller de fotografia.’El Punky’, l’Abdel, el Soufian, el Kamal i el Samuel mostren el seu dia a dia a la presó i narren els seus pensaments més personals. Una de les idees més reiteratives és la de la rutina eterna, és per aquest motiu que els mesos estan desendreçats cronològicament. “Mai hi ha res de nou, les coses noves estan darrere la tanca”, afirma un dels joves. Molts d’ells veuen el temps com el seu principal vent en contra; i mentre ensenyen com de les parets de la cel·la penja un calendari, relaten la frustració davant el temps perdut des del seu ingrés. “Aquests últims anys els he perdut”, explica un dels interns a l’espectador, “això em crema”.

Tots parlen de la seva vida abans d’ingressar a presó i de com afronten la manca de llibertat. “M’agrada rebre cartes, però no saps si et sents pitjor o millor després de llegir-les”, explica un dels nois. A vegades, mantenir el contacte amb les persones del seu cercle accentua l’aïllament i la consciència d’estar tancat.  L’estada allà els permet reflexionar i pensar en com encarar el seu futur; la majoria d’ells desitgen una feina estable que els permeti iniciar una nova etapa en la seva vida. “Aquí valores el preu infinit de la llibertat”, explica ‘El Punky’. Tot i així, alguns no aconsegueixen començar de nou. És el cas d’un dels interns, conegut com ‘Alarma’, qui es va decidir suïcidar presumptament abans de ser deportat.

“Aquí valores el preu infinit de la llibertat”. ‘El Punky’

El documental ens obre la presó i intenta fer que aquests centres siguin menys desconeguts a ulls dels espectadors. La primera imatge que mostren els protagonistes són les vistes des de la seva cel·la: uns barrots que es sobreposen a un camp obert. La càmera es passeja pels passadissos del mòdul quatre; i retrata els espais que freqüenten diàriament, com el gimnàs o el camp de bàsquet. També es mostren les activitats que realitzen per a fer més amena la seva estada. Aquests tallers suposen una manera d’esvair-se i de no pensar tant en la seva vida fora les reixes. “Aquí tot és en blanc i negre, no hi ha alegria”. “L’alegria la trobes quan et distreus, si no et tornes boig”, comenten.  

Adentro constitueix un documental que porta a reflexionar sobre la vida dels joves a la presó. Privació de llibertat, rutina i la sensació de viure eternament en un dia fotocopiat són les claus d’una peça en la qual la realitat supera el guió, i sovint no es distingeix què és què. Silenci, els presos roden. 

fb-adentro-3

Taller de fotoperiodisme de la mà de Jordi Borràs

S’inicia un nou curs sobre reporterisme gràfic al Centre Cívic Can Basté
22
Fotografia realitzada per Jordi Borràs

Jordi Borràs inaugura el dimarts 31 de gener un nou taller sobre fotoperiodisme impartit al Centre Cívic Can Basté. El curs, que va destinat a un públic amb coneixements fotogràfics, combina tant treball a l’aula com pràctiques a peu de carrer. La durada d’aquest serà d’un conjunt de 8 sessions i un total de 16 hores, en les que els alumnes experimentaran de primera mà la professió de fotoperiodista, a més d’adquirir coneixements d’edició i narrativa fotogràfica.

Horari Dimarts de 19 a 21 hores.
Quota 79,56 euros.
Durada Del 31 de gener al 21 de març del 2017. 16 hores (8 sessions).
Material necessari Càmera rèflex digital.

L’exposició ‘El Fang d’Europa’ arriba a la Sala Beckett

El  projecte realitzat per RUIDO Photo narra el trajecte que realitzen les refugiades fins arribar a Europa

El reportatge fotogràfic, El Fang d’Europa, s’instal·la a partir del 19 de gener a la Sala Beckett per a retratar la major crisi de refugiats a Europa. El fotògrafs de RUIDO Photo segueixen el recorregut que fan les migrants des de les zones afectades per la guerra fins a les ciutats europees. Les fotografies, complementades amb dades i infografies, aporten una visió crítica cap a les autoritats de la Unió Europea. La passivitat d’aquestes es fa palesa en les condicions de vida precàries en què viuen les refugiades.

El projecte, que ja ha passat prèviament pel centre cívic Pati Llimona, ha estat realitzat en col·laboració amb EREC-Acció Solidària i Logísitica. Aquesta és una associació sense ànim de lucre que intervé en grans catàstrofes i crisis humanitàries de projecció nacional i internacional. L’exposició, que convida al públic a reflexionar sobre la duresa del viatge que emprenen les persones que fugen de la guerra, estarà disponible fins el 5 de febrer.

dsc_1256
La sala distribueix el material fotogràfic en plafons. / Clara López
Dates Del 19/01/2017 al 05/02/2017
Horari A partir de les 18:30h.
Lloc Sala Beckett. Carrer de Pere IV (Poblenou), 228-232, Barcelona.
Preu Gratuït

Finalitza l’exposició fotogràfica ‘Vides rere el taulell’

El projecte realitzat per David Torreblanca i Mònica Villanueva inaugura la seva última exposició a l’Eix del Raval

El fotoreportatge Vides rere el taulell de David Torreblanca Vera i Mònica Villanueva Benet s’exposa per darrer cop a l’Eix del Raval. L’obra, que tracta sobre el comerç tradicional de Barcelona, s’ha inaugurat avui i es podrà visitar fins el 31 de gener.

L’objectiu del projecte, comissionat per Samuel Aranda, és visibilitzar la pèrdua dels petits establiments. L’auge del turisme i la Llei d’Arrendaments Urbans són les principals amenaces a les que s’enfronten propietaris com Harriet Kjaer, dirigent del lutier Cinc Cordes, o Francesca Ubach, al capdavant de l’Herbolari Llansà. Per a ells, la lluita per la supervivència s’ha convertit en el pa de cada dia.

Les preguntes entorn al paper d’aquests establiments són el fil conductor del reportatge fotogràfic. Les històries personals dels comerciants es barregen amb les crítiques al turisme massificat, que cerca un tipus de negoci més allunyat de l’artesania i la proximitat pròpia del comerç local.

Vides rere el taulell, nascuda arran del programa Objectiu BCN, passa per la seva última parada després d’estar gairebé dos anys tombant arreu dels diferents centres cívics de Barcelona.

dsc_0843
Les visitants observen el material fotogràfic de l’exposició Vides rere el taulell. / Èlia Pons
dsc_0823-2-1
Conjunt de fotografies realitzades per David Torreblanca i Mònica Villanueva. / Èlia Pons