El World Press Photo arriba a Barcelona a la primavera

La mostra del millor fotoperiodisme mundial es podrà visitar a partir del 29 d’abril 

22/02/17.  Èlia Pons || La Fundació Photographic Social Vision, que organitza el World Press Photo a Barcelona, ha decidit avançar l’exposició, que habitualment es feia als mesos de tardor. La mostra obrirà les seves portes el 29 d’abril al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i estarà disponible fins el 5 de juny.

#WPPh2017 pic.twitter.com/iA98Pmwuw9

— Photo Social Vision (@PhotographicSV) 13 de febrero de 2017

Barcelona es converteix, d’aquesta manera, en una de les primeres ciutats del món en exhibir aquesta mostra i juntament amb Sevilla, en la primera en fer-ho a Espanya. “El factor actualitat és clau”, destaca Silvia Omedes, directora de Photographic Social Vision, i l’avançament de les dates permet “oferir continguts al públic de Barcelona tot just després de fer-se públics a nivell mundial”. El World Press Photo constitueix un esdeveniment de gran ressò entre el públic en general i vist l’èxit de l’última edició, que va comptar amb més de 56.000 visitants en 4 setmanes d’exposició, Photographic Social Vision ha decidit allargar-la una setmana més. Paral·lelament, la mostra es complementarà amb la difusió dels premis del Concurs Narrativa Digital i amb tallers i classes magistrals pels professionals, així com projeccions i visites guiades.

El canvi de dates del World Press Photo influeix directament en el Festival de fotografia documental DOCfield i és per aquest motiu que la Fundació organitzadora ha decidit posposar aquest Festival als mesos d’octubre i novembre, enlloc de l’estiu com es feia habitualment. El Festival inclourà projectes de llarg recorregut i l’emissió d’alguns dels reportatges més importants de l’actualitat informativa. També s’exposarà el projecte Libia, Europa o muerte de Ricard García Vilanova i Karlos Zurutuza, guanyadors de la beca de fotoperiodisme d’investigació creada el 2016 per la mateixa Fundació. Enguany, DOCfield abordarà la temàtica dels viatges i la mobilitat poblacional en totes les seves formes i farà una ruta pels espais més emblemàtics i cèntrics de la ciutat, com ara el CCCB, el Pati Llimona, el Palau Robert, l’Arts Santa Mònica i el Museu Marítim.

Una de les fotografies que es podrà veure al World Press Photo 2017 al CCCB. Foto/ Brent Stirton

El Parlament rectifica la resolució que permetia als Mossos requisar material a les periodistes

Comissions Obreres i el Sindicat de la Imatge celebren la modificació d’una postura molt lesiva per les treballadores de la informació

17/02/2017 REDACCIÓ || La Comissió d’Interior del Parlament de Catalunya va aprovar el 15 de febrer una resolució on rectificava la decisió d’autoritzar la requisa de càmeres per part de la policia als informadors gràfics. Comissions Obreres (CCOO) i el Sindicat de la Imatge (UPIFC) celebren la modificació realitzada el passat dimecres en un comunicat en què destaca la importància del canvi en un posicionament greument perjudicial per als reporters gràfics.

Comissió d’Interior del @parlament_cat RECTIFICA x @ccoo_fsc_cat + @UPIFC >> https://t.co/yPdeKMIXK7 (próximamente INFO también en ESPAÑOL) pic.twitter.com/4CF46RBPnT

— Sindicat ImatgeUPIFC (@UPIFC) 16 de febrer de 2017

Aquesta sentència va ser aprovada el passat 10 de novembre del 2016, quan el Parlament de Catalunya va desestimar una moció de la CUP per prohibir que es requisessin càmeres. Aquesta decisió es va prendre amb 94 vots de JxSí, C’s i PP en contra dels 37 vots de la CUP, CSQP i PSC. Segons va afirmar Comissions Obreres en un comunicat, era una “decisió lliberticida pròpia d’estats totalitaris” que dificultava l’exercici professional d’un col·lectiu molt afectat per la Llei de Seguretat Ciutadana. Cal apuntar que des de l’aprovació d’aquesta llei, coneguda popularment com a ‘Llei Mordassa’, s’han produït prop de 40.000 denúncies, 6.200 per “faltes de respecte” i 3.700 per “desobediències”. D’aquesta manera, la Llei Mordassa s’ha convertit en la segona causa de denúncies tipificades com a delicte. Les sancions previstes per la llei van des dels 100 als 600.000 euros en funció de la gravetat i el tipus de delicte.

Fotoperiodistes que es manifesten a Plaça Catalunya contra la Llei Mordassa. Foto/ Enric Català via La Directa

El Sindicat de la Imatge i CCOO ja es van mostrar des d’un inici contraris a la desestimació de la moció de la CUP, pressionant als grups parlamentaris amb la fi aconseguir la més immediata modificació. Exemple d’aquest esforç va ser l’assemblea oberta d’informadors gràfics celebrada a la seu de CCOO el 23 de novembre de l’any passat, en la que es va sol·licitar al Govern la no aplicació de la Llei Mordassa a informadors gràfics a Catalunya. També es va acordar la futura reunió amb els grups parlamentaris amb la fi de treballar en l’avenç en una problemàtica que “suposa una autorització indirecta de pràctiques il·legítimes que afavoririen la impunitat de tota mena d’abusos i en particular dels policials”.

Lluis Salom (UPIFC) a l’assemblea oberta d’informadores gràfiques celebrada a la seu de CCOO per tractar la problemàtica. Foto/ Ulisses Salom -UPIFC-

La resolució del Parlament consta de sis punts, en els quals s’insta al Govern de la Generalitat a garantir el lliure exercici de premsa, tot reconeixent el paper dels Mossos d’Esquadra en la defensa de tota classe de llibertats. També apel·la al compromís del Parlament per a la transparència i a un rebuig als preceptes de la Llei de Seguretat Ciutadana. Finalment, el Parlament insta al cos de Mossos d’Esquadra a vetllar pel dret dels periodistes a captar imatges i reconeix el dret a l’empara del secret professional dels periodistes, així com la protecció dels seus instruments de treball, ja siguin càmeres, gravadores, ordinadors o llibretes.

‘Vides migrants’ s’acomiada del Pati Llimona

Aquest cap de setmana s’acaba l’exposició fotogràfica sobre els processos migratoris organitzada per la Fundació Mescladís i el fotògraf Joan Tomàs

17/02/2017 – ANTÒNIA CRESPÍ || ‘Vides migrants‘ és un projecte fotogràfic resultat de la combinació dels treballs ‘Diálogos Migrantes’ i ‘Diálogos Invisibles‘ que té per objectiu mostrar totes les facetes de la migració. En el marc actual de la crisi dels refugiats, l’exposició organitzada per la Fundació Mescladís i el fotògraf Joan Tomàs, ajuda a desmentir els mites i sensibilitzar la ciutadania sobre els grans desplaçaments poblacionals. Les peces es varen presentar  el 19 de gener al Centre Cívic Pati Llimona i estaran disponibles fins aquest dissabte 18 de febrer.

La migració tendeix a presentar-se des d’una visió unidimensional i simplista, quan realment és un fenomen amb moltes cares. Algunes d’elles són la pobresa econòmica, la guerra o bé la persecució política; situacions que es repeteixen en molts dels relats que apareixen al projecte. ‘Vides migrants‘ no sols cerca desmuntar la imatge estereotipada de les persones que marxen de casa, sinó que també pretén denunciar les lleis i procediments institucionals que molts de cops violen els drets humans. La Debora, una víctima del tràfic de persones, o el Roman, un exiliat polític d’Ucraïna, són alguns dels protagonistes d’aquestes històries que es planten davant la càmera per contar què els va obligar a marxar de casa i en quina situació es troben actualment.

Una visitant observant les fotografies d’algunes de les persones protagonistes del projecte. /Antònia Crespí

Malgrat que la majoria faci temps que són a Espanya encara no han aconseguit regularitzar la seva situació, com passa amb el Roman, o la Dilora (va fugir d’Uzbekistan perquè estava amenaçada de mort). En el cas del Roman és degut a una llei que sols s’aplica als migrants, i que li exigeix que tingui una capacitat econòmica determinada per a mantenir els seus fills, concretament que guanyi 2500€ al mes. Per altra banda, la Dilora va sol·licitar l’asil però se li va denegar, i encara està a l’espera que l’administració no li respongui.

A l’exposició les històries actuals s’entremesclen amb les passades. Les experiències dels catalans que varen haver de migrar per fugir de la guerra civil espanyola també hi apareixen retratades. Aquestes formarien part del treball ‘Diálogos migrantes‘, on es contrasten els records de la gent major que va viure el període d’entreguerres amb la situació actual dels migrants que han arribat a Barcelona. Un exercici de memòria que en el context de la crisi dels refugiats recorda que la migració no sempre ha estat una cosa de fora, sinó que a Catalunya també s’ha viscut molt intensament.

Fotografies del treball ‘Diálogos migrantes’. /Antònia Crespí

La Sala Foyer, al Pati Llimona, on està muntada l’exposició. /Clara López

Dates	Del 19/01/2017 al 18/02/2017
Horari	De dilluns a divendres de 9:00h a 21:30h i de 16:00h a 20:30h. Dissabte de 10:00h a 14:00h i de 16:00h a 20:00h.
Preu	Gratuït
Lloc	Sala Foyer del Centre Cívic Pati Llimona. Barcelona.

Joan Guerrero: “La universitat de la fotografia és el carrer”

El fotoperiodista andalús parla de la seva professió i vocació a la Biblioteca Vapor Vell de Barcelona

15/02/17 – ÈLIA PONS | Joan Guerrero, considerat un dels grans referents de la fotografia social del país, va realitzar ahir una conferència a la Biblioteca Vapor Vell del barri de Sants, on va compartir amb el públic la seva experiència personal i professional en el món de la fotografia. La xerrada es va dur a terme en el marc del cicle de conferències de ‘Lectura crítica de la premsa’ que ha organitzat la biblioteca pel transcurs d’aquest any.

Mitjançant un recull d’algunes de les seves fotografies, Guerrero va endinsar l’oient en la seva vida. El Salvador, Equador, el Barri de La Mina de Barcelona o Santa Coloma de Gramenet van ser alguns dels escenaris protagonistes de la conferència, a mesura que l’autor explicava les històries que s’amagaven darrere de cadascuna de les fotografies. Uns treballs en els quals destaca el component humà: “El fotoperiodisme es fa amb la gent, sent un més, sentint, vivint, emocionant-se”, va comentar. També va posar èmfasi en el que significa per ell aquesta professió i en com l’ha enriquit en la seva vida. Això ho exposa en el seu proper llibre, que titula precisament ‘Gracias’ per agrair “a la fotografia”, que segons explica, “tant m’ha donat”, parafrasejant al Gracias a la vida de Violeta Parra.  Durant la seva intervenció també va mostrar la seva vena poètica citant poesies de diversos autors, com d’Antonio Machado, del que és un gran seguidor. És per això que per molts és considerat ‘el poeta de la fotografia’.

El seu espai d’aprenentatge professional ha estat el carrer, el qual considera la seva ‘universitat’, ja que és un fotoperiodista autodidacta. En la conferència destaca que els joves d’avui tenen molta pressa i que hi ha coses que necessiten molt de temps. Un exemple d’aquesta passió incondicional, malgrat el temps i esforç necessari, és el seu llibre Imatge i Paraula, on combina fotografies seves i reflexions de personalitats polítiques i culturals sobre aquestes fotografies. “Una imatge necessita la paraula, si no entrem en l’art”, comenta fent referència a aquesta idea.

Retrat del fotoperiodista Joan Guerrero.

Un nen i una caixa de llumins

Joan Guerrero, nascut a Tarifa tot just acabada la Guerra Civil Espanyola, jugava de petit a la fotografia enquadrant als seus amics a la platja amb una capsa de llumins. D’aquesta activitat infantil deriva el títol del documental “La caja de cerillas” realitzat per David Airob. Aquest fervent interès per la fotografia l’ha mantingut al llarg de la seva vida adulta, desenvolupada ja a Catalunya, concretament a Santa Coloma de Gramanet, on es va establir als vint anys. D’aquesta manera, un determinat context social, el de la immigració dels anys seixanta a Catalunya, és el que impregnarà la seva obra fotogràfica. Les seves fotografies aconseguiran capturar l’heterogeneïtat de la perifèria barcelonesa en l’època de les grans migracions interiors.

A finals dels anys seixanta va començar a treballar en el món dels mitjans de comunicació en una revista de caràcter local, Grama, dedicant-se inicialment a la crítica del cinema europeu de tota l’etapa de la postguerra mundial. Un cinema en blanc i negre, especialment el neorealisme italià, que també el va influir poderosament i del que la seva fotografia se’n farà clar ressò, no només pels objectes i persones fotografiades, sinó també per l’absència de color. Posteriorment, va col·laborar en diaris com El Periódico de Catalunya, el Diario de Barcelona o El País. L’any 2009 l’Ajuntament de Barcelona el va guardonar amb la Medalla d’Or al Mèrit Artístic. Es tracta, doncs, d’un fotoperiodista que transporta les seves vivències i el context social en el qual viu a la seva visió de la fotografia, dels escenaris que retrata i del seu compromís social, en el que també introdueix una enorme passió poètica.

Segons Joan Guerrero, “la fotografia de la meva vida”. Feta a El Salvador. Foto/ Joan Guerrero

Fotografia realitzada a Santa Coloma de Gramenet. Foto/ Joan Guerrero

Joana Biarnés és guardonada amb la Medalla d’Honor de la Ciutat de Terrassa

El municipi homenatja a la fotoperiodista per la seva trajectòria cultural i professional

14/02/2017 – CLARA LÓPEZ | L’Ajuntament de Terrassa celebrarà avui tarda l’acte de lliurament de la Medalla d’Honor de la Ciutat a Joana Biarnés i Florensa. La primera fotoperiodista professional espanyola serà guardonada per la seva trajectòria cultural i professional en el món del reporterisme gràfic. El reconeixement de la seva ciutat natal arriba després de l’aprovació de concessió de la Medalla d’Honor al ple municipal del passat 21 de juliol.

Retrat de la fotoperiodista Joana Biarnés. /Memoriage Festival

Joana Biarnés i Florensa va néixer a Terrassa l’any 1935. Filla de Rosa Florensa i del fotoperiodista esportiu Joan Biarnés, no va trigar a agafar una càmera rèflex i presentar-se als partits de futbol en una època en què les dones no tenien cabuda fora de la llar. Va ser aleshores quan, moguda per la superació del masclisme en el sector, Biarnés es va inscriure a l’Escola de Periodisme de Barcelona; i així va ser com va aconseguir publicar el seu primer reportatge fotogràfic al diari El Mundo Deportivo.

Arran de la publicació d’un reportatge sobre les inundacions al Vallès l’any 1962, la capçalera franquista Pueblo la va convidar a treballar amb ells a Madrid. Una fotògrafa intrèpida i amb carisma. L’atreviment de Biarnés la va portar a colar-se primer a l’avió Barcelona-Madrid dels Beatles i després a la suite d’aquests a l’Avenida Palace de Barcelona, tot i així el seu treball va acabar sent descartat per la premsa per incitar a l’estil de vida hippie. D’altra banda, la qualitat dels seus treballs va fer que es convertís en la fotògrafa preferida de Dalí; una feina que històricament havia estat ‘d’homes’.

El grup anglès The Beatles a l’Hotel Avenida Palace de Barcelona el 3 de juliol de 1965. /Joana Biarnés.

Després d’una dècada de treball a Pueblo, que va tancar al arribar la democràcia, la fotoperiodista va crear la seva pròpia l’agència fotogràfica: Sincro Press International. Va ser llavors, quan es va traslladar als Estats Units per a dedicar-se la realització de reportatges de pel·lícules i a la cobertura d’esdeveniments com els Oscars. Tot i així, al no trobar-se còmoda amb el to sensacionalista que havia adquirit el sector, va decidir retirar-se professionalment del fotoperiodisme l’any 1985 i obrir amb el seu marit, el periodista Jean Michel Bamberger, el restaurant Ca Na Joana a Eivissa. Actualment s’han tornat a instal·lar a Catalunya i resideixen a Viladecavalls, Vallès Occidental.

Pionera en una ‘feina d’homes’

Cal apuntar que la pionera del fotoperiodisme, la qual va estrenar el documental sobre la seva vida ‘Joana Biarnés: una entre tots’ a l’abril del 2016, ja ha estat reconeguda en diverses ocasions. L’any 2014 la Generalitat de Catalunya la va atorgar la Creu de Sant Jordi, i l’any passat va rebre el Premi de la Junta de la Federació d’Associacions d’Editors de Premsa, Revistes i Mitjans Digitals per el seu treball a la Nit de les Revistes i la Premsa en Català.

Joana Biarnés treballant com a reportera gràfica envoltada d’homes. /RTVE

Les fotografies guanyadores del World Press Photo 2017

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

1. Contemporary Issues – 1r premi individuals

‘Taking a Stand in Baton Rouge’. Jonathan Bachman, EUA. 9 de juliol del 2016. Comissionat per Thomson Reuters.

2. Contemporary Issues – 1r premi històries

‘Standing Rock’. Amber Bracken, Canadà. 5 de desembre del 2016.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

3. Daily Life – 1r premi individuals

‘The Silent Victims of a Forgotten War’. Paula Bronstein, EUA. 29 de març de. 2016. Comissionat per Pulitzer Center For Crisis Reporting.

4. Daily Life – 1r premi històries

‘Cuba on the Edge of Change’. Tomás Munita, Xile. 23 de gener del 2016. Comissionat per The New York Times.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

5. General News – 1r premi individuals

‘Offensive on Mosul’. Laurent Van der Stockt, França. 2 de novembre del 2016. Comissionat per Getty Reportatge per Le Monde.

6. General News – 2n premi individuals

‘Left Alone’. Santi Palacios, Espanya. 28 de juliol del 2016.

7. General News – 1r premi històries

‘They are Slaughtering Us like Animals’. Daniel Berehulak, Australia. 9 d’octubre del 2016. Comissionat per The New York Times.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

8. Long-Term Projects – 1r premi

‘Black Days of Ukraine’. Valery Melnikov, Russia. 2 de juliol del 2014. Comissionat per Rossia Segodnya.

9. Long-Term Projects – 2n premi

‘An Iranian Journey’. Hossein Fatemi, Iran. 3 de maig del 2016.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

10. Nature – 1r premi individuals

‘Caretta Caretta Trapped’. Francis Pérez, Espanya. 8 de juny del 2016.

11. Nature – 1r premi històries

‘Rhino Wars’. Brent Stirton, Sudàfrica. 20 de maig del 2016.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

12. People – 1r premi individuals

‘What ISIS Left Behind’. Magnus Wennman, Suècia. 18 de septembre del 2016.

13. People – 1r premi històries

‘Aenikkaeng’. Michael Vince Kim, EUA. 1 de semptembre del 2016.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

14. Sports – 1r premi individuals

‘Grand National Steeplechase’. Tom Jenkins, Regne Unit. 9 d’abril del 2016. Comissionat per The Guardian.

15. Sports – 1r premi històries

‘Boys Will Be Boys’. Giovanni Capriotti, Itàlia. 4 de juliol del 2016.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

16. Spot News – 1r premi individuals

‘Pakistan Bomb Blast’. Jamal Taraqai, Pakistan. 8 d’agost del 2016. Comissionat per European Pressphoto Agency.

17. Spot News – 1r premi històries

‘An Assassination in Turkey’. Burhan Ozbilici, Turquia. 19 de desembre del 2016.

Aquí podeu visitar la galeria completa dels guardonats en les diferents categories del World Press Photo 2017.

Burhan Ozbilici, guanyador del World Press Photo 2017

El jurat del concurs de fotoperiodisme organitzat per la Fundació World Press Photo ha decidit entregar el premi a la peça ‘Un assassinat a Turquia’

13/02/2017 – ANTÒNIA CRESPÍ || Avui, 13 de febrer, el fotògraf Burhan Ozbilici ha estat el guardonat del concurs de fotografia organitzat anualment per la Fundació World Press Photo. La instantània ‘Un assassinat a Turquia‘ sobre l’atemptat que es va produir a Ankara contra l’ambaixador rus, ha estat la guanyadora de la vint-i-dosena edició. Aquest any el jurat ha estat presidit per Stuart Franklin, membre del reconegut grup Magnum Photo.

La brutalitat i la violència s’emporten el primer premi del World Press Photo. En el context del conflicte de Síria, la instantània de Burhan Ozbilici, titulada ‘Un assassinat a Turquia’ ha estat la guanyadora. La fotografia capta el moment just després que un home disparés a mort contra l’ambaixador rus Andrei Karlov, el desembre passat. L’atemptat es va produir durant una visita que va realitzar el diplomàtic a una exposició d’art que se celebrava a Ankara. Segons varen declarar les fonts policials turques en el seu moment, l’agressor era un jove que treballava a la policia. L’organització ha publicat una entrevista de l’Ozbilici on aquest relata com va prendre la fotografia per casualitat, ja que ell no estava cobrint l’exposició com a periodista, sinó que estava de visita. Encara que després la va publicar Associated Press, mitjà pel qual treballa des del 1996.

‘Un assassinat a Turquia‘, fotograifa guanyadora del World Press Photo 2017/ Burhan Ozbilici

La peça del fotògraf turc no és la primera imatge que guanya el concurs i que reflecteix les conseqüències de la guerra de Síria. A l’edició de l’any passat, ja va ser guardonada la instantània de Warren Richardson sobre dues persones que intentaven passar sota la reixa de la frontera sèrbia a un nadó sirià.

Enguany el jurat, estava compost per professionals de 23 països diferents. A part de destacar la participació del prestigiós Stuart Franklin, també es va aixecar polèmica al gener passat amb un dels membres; Eman Mohammed. La fotògrafa palestina no va poder viatjar a Amsterdam per participar en les deliberacions, a causa de la nova política migratòria del govern Trump. Com relatava Mohammed a un comunicat, tenia por de no poder tornar als EUA si marxava a Holanda. Lars Boering, director del World Press Photo, es va mostrar molt crític amb les noves reformes migratòries nordameriàcnes. Però al final, Mohammed no vas poder assistir i va haver de ser substituïda per la fotògrafa jordana Tanya Habjoua.

El World Press Photo s’ha celebrat des del 1995, i es caracteritza per elegir les millors imatges de l’any del fotoperiodisme i fotografia documental. Les regles que regeixen el concurs de fotografia es caracteritzen per un fort codi ètic i unes estrictes normes sobre la manipulació de la imatge.

‘Mercabarna enfoca’ s’inaugura al Centre Cívic Can Basté

La sala Cava acull les fotografies guanyadores del concurs sobre el mercat majorista barceloní

11/02/2017 – ANTÒNIA CRESPÍ || Luis Tato, guanyador de la categoria professional, i Montse Diego, cap de comunicació de Mercabarna, varen presentar dijous dia 9 a Can Basté les fotografies guardonades i finalistes del concurs de fotoperiodisme ‘Mercabarna enfoca’. Les peces s’endinsen dins la gran ciutat alimentària per donar a conèixer la tasca del més de milers de persones que hi treballen. L’exposició, organitzada per l’empresa mateixa, té previst voltar al llarg del 2017 per diverses sales de Barcelona.

Com va explicar Diego, l’objectiu del projecte és obrir les portes del gran recinte barceloní per donar a conèixer el món que s’hi amaga dins. Els colors vius del Mercat de Fruites i Hortalisses, o el bullici que hi ha a les quatre de la matinada al Mercat del Peix, són alguns dels trets més característics i que estan plasmats a l’exposició. A més, destaca el factor humà i la voluntat de posar cara a tots aquells que hi treballen dins. Així, es pretén visibilitzar les persones que estan allà i la feina que duen a terme, la qual molts de cops passa desapercebuda. Encara que el veritable repte a l’hora de fotografiar Mercabarna, com va explicar Tato, és la complexitat del lloc i el constant moviment que hi ha.

Una de les visitants observant les fotografies finalistes de la categoria professional./Antònia Crespí

Les fotografies, exposades a la sala Cava, són les guanyadores i finalistes de les categories de professional i d’instagramer. L’obra guardonada de la secció professional és “Univers Mercabarna”, realitzada per Luis Tato, fotoperiodista que ha col·laborat amb La Vanguardia, i que també ha publicat a altres mitjans com The Guardian o El País. Per l’altra banda, els treballs premiats a la secció d’instagramer són “#serie2movilidad”, de Sonia Troncoso, i “#serie3colorsipuntsdevista” d’Angélica Rodríguez.

El concurs va ser convocat el 2016 per primera vegada, permetent tant la participació dels professionals com dels usuaris d’Instagram. S’hi varen presentar 37 fotògrafs professionals, i 50 instagramers; en total s’hi varen enviar 1087 instantànies. En el cas dels concursants de la xarxa social, es varen realitzar quatre trobades durant el dia i la nit per poder recórrer el recinte. El premi per la categoria de professionals era de 6000€ i per la d’instagramers de 1000€ pels dos guanyadors.

L’exposició va començar el seu itinerari al Mercat de la Sagrada Família, i actualment estarà al Centre Cívic Can Basté fins al 4 de març, per després anar al Centre Comercial Gran Via 2.

Fotografies de la gent que treballa a Mercabarna i les feines que s’hi duen a terme./Antònia Crespí

Els assistents voltant i parlant per la Sala Cava després de la inauguració./Antònia Crespí

Dates	Del 09/02/2017 al 04/03/2017
Horari	De dimarts a divnedres de 9:30h a 13:30h i de 16:00h a 20:30h. Dilluns de 16:00h a 20:30.
Preu	Gratuït
Lloc	Sala Cava del Centre Cívic Can Basté. Barcelona.

‘Àfriques: pobles, terres i realitats’ arriba a Badalona

L’exposició recull els viatges del fotoperiodista Alfons Rodríguez al continent africà

10/02/17. ÈLIA PONS || El reportatge fotogràfic d’Alfons Rodríguez ‘Àfriques: pobles, terres i realitats’ es va inaugurar ahir a la Sala Josep Uclés del Centre Cultural badaloní El Carme. La mostra està organitzada per la Fundació Solidaritat UB, juntament amb l’Ajuntament de Badalona i el Vicerectorat d’Arts, Cultura i Patrimoni de la universitat.

Les seixanta fotografies exposades són “una sèrie de flaixos que volen transmetre una realitat africana heterogènia, diferent a la que sovint ens arriba”, exposa Xavier López, director de la fundació Solidaritat UB. D’aquesta manera, Alfons Rodríguez  allunya a l’espectador de la imatge estereotipada d’Àfrica, vist com un territori immers en la pobresa i el conflicte. El fotoperiodista no amaga aquesta vessant més negativa de la realitat, però opta especialment per mostrar la cara més afable del continent i de la seva gent. Retrata escenaris, situacions i rostres de Sud-àfrica, Txad, Sudan del Sud, Ruanda o la República Democràtica del Congo, d’entre d’altres, tot aprofundint en la seva gran riquesa cultural.

Salvador García, vicerector de Cultura i Patrimoni de la UB (esquerra); Eulàlia Saber, regidora de Cultura de Badalona; i Xavier López, director de Solidaritat UB (dreta) durant la presentació de l’exposició. /Clara López

Rodríguez aconsegueix posar de relleu el contrast entre el món urbà i rural, entre la riquesa i la pobresa, evidenciant així els múltiples enfocs possibles i trencant amb la simplicitat del tòpic africà. En l’exposició, a més, es pot veure un documental en el que apareixen fotografies d’Alfons Rodríguez de la Guerra de Ruanda i entrevistes realitzades per Nacho Carretero a supervivents de la matança de tutsis.

L’autor ha publicat els seus treballs en mitjans de comunicació de gran prestigi com National Geographic, Le Monde, Der Spiegel o La Repubblica, així com en mitjans catalans com La Vanguardia o el Periódico de Catalunya. Durant els darrers anys, ha viatjat a més de 100 països, cobrint conflictes com el d’Iraq, la guerra del Congo o el genocidi a Bòsnia i Hercegovina. També ha estat guardonat amb diversos premis i reconeixements, com el Premí Godó de Fotoperiodisme l’any 2010.

El seu especial interès pel continent africà ha sigut la causant de la col·laboració amb la Fundació Solidaritat UB. ‘Àfriques: pobles, terres i realitats’ s’engloba dins del projecte ‘Positivitzant la interculturalitat entre els joves a l’Eix del Besòs-Barcelonès Nord’. En aquest context, el fotoperiodista va participar també l’any passat amb l’exposició ‘Srebrenica, memòria d’un genocidi’ i ‘Ebola, més enllà de l’Ebola’. En el marc d’aquesta cooperació, Rodríguez també ha exposat fotografies sobre l’antiga ciutat mauritana de Walata i l’oasi de Figuig al Marroc.

La mostra tancarà les seves portes el 9 d’abril i el pròxim dijous 2 de març està previst que l’autor faci una visita comentada. 

Fotografies realitzades per Alfons Rodríguez al continent africà. /Clara López

Visitants de l’exposició ‘Àfriques: pobles, terres i realitats’. /Clara López

Dates	Del 09/02/2017 al 09/04/2017
Horari	De dimarts a dissabte de 16 a 20:30h. Dissabtes, diumenges i festius de 10 a 14:00h
Preu	Gratuït
Lloc	Sala Josep Uclés del Centre Cultural el Carme. Badalona.

La 2 estrena el documental sobre Jacques Léonard, el fotògraf de la Barcelona gitana dels 50 i 60

‘Jacques Léonard, el payo Chac’ retrata la vida del parisenc de la mà dels seus fills i del propi testimoni escrit i fotogràfic de l’artista

07/02/2017 – CLARA LÓPEZ || La 2 va estrenar ahir ‘Jacques Léonard, el payo Chac’, un documental de Yago Léonard que recull la relació del fotògraf amb la comunitat gitana de Barcelona. Aquest ho fa a partir de l’arxiu fotogràfic que van guardar en caixes durant una dècada els fills de Léonard, Santiago i Àlex. El film, en el que se superposen la veu del francès i els testimonis dels més propers, descobreix la figura d’un artista que va trobar a Barcelona la seva raó de ser.

Jacques Leónard (París 1909 – l’Escala 1995), burgès i fill de mare paia i pare gitano, va ser un artista minuciós, reservat, polifacètic i nòmada. El qui va arribar a Barcelona com a restaurador de mobles, ja havia treballat en la indústria cinematogràfica a França, acumulant viatges i experiència a diferents punts de l’hemisferi. Finalment, va ser Rosario Amaya, gitana i model de pintors, qui va fer que el francès s’instal·lés permanentment a Barcelona, on havia començat a treballar de reporter gràfic de publicacions com La Vanguardia. Les visites a les barraques arran del seu singular matrimoni van ser constants; i Léonard, que sempre havia tingut una tirada cap a la gitanitat va retratar un món que ja havia fet seu.

Una de les fotografies realitzades per Léonard. /Barcelona Visió

‘Jacques Léonard, el payo Chac’ apropa a l’espectador a la vida d’un personatge desconegut que va quedar-se al marge dels més populars fotoperiodistes per elaborar un treball que s’enfrontava a la censura de l’època. Un fotògraf que mai es va preocupar per vendre’s, i que es va tancar en sí mateix per a dedicar-se plenament a unes memòries que mai van arribar a ser publicades. Amb el documental, el seu propi testimoni escrit i fotogràfic surt a la llum.

‘Barcelona Gitana’

‘El fotògraf dels gitanos’ va realitzar una immersió cultural en les barraques de Montjuïc dels anys 50 i 60 que va conferir un valor especial a la seva obra. Avui el llegat artístic de Jacques Léonard, a l’exposició ‘Barcelona Gitana’, es pot visitar al Museu Palau Solterra de Torroella de Montgrí. Una obra que va arribar a mans de Jordi Calafell de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona i que actualment conforma el retrat més aproximat a la cultura gitana de meitats del segle XX.

Cartell del documental.