Silenci, els presos roden

Ruido Photo estrena el documental ‘Adentro’, elaborat pels interns del Centre Penitenciari de Joves de Catalunya

Micro en mà, Pau Coll es va adreçar a la sala d’actes del Casal de Joves Palau Alòs. El membre de Ruido Photo presentava ahir el documental Adentro, realitzat al Centre Penitenciari  de Joves de Catalunya a la Roca del Vallès. “No em sento realment director d’aquesta peça, sinó més bé coordinador.” Així explicava la filosofia aplicada en aquest treball, on els joves presos van ser els autèntics realitzadors i protagonistes. L’objectiu d’Adentro és fer de la càmera una eina d’expressió dins d’un espai on manca la llibertat. Aquesta idea sorgeix a partir dels tallers de fotografia que imparteix Ruido Photo en diverses presons de Catalunya des de 2005, en els quals els interns elaboren els seus propis projectes amb l’ajuda d’un professional.

final-1
Pau Coll durant la presentació del documental ‘Adentro’ al Casal de Joves Palau Aulòs / Èlia Pons

Cinc protagonistes i un taller de fotografia.’El Punky’, l’Abdel, el Soufian, el Kamal i el Samuel mostren el seu dia a dia a la presó i narren els seus pensaments més personals. Una de les idees més reiteratives és la de la rutina eterna, és per aquest motiu que els mesos estan desendreçats cronològicament. “Mai hi ha res de nou, les coses noves estan darrere la tanca”, afirma un dels joves. Molts d’ells veuen el temps com el seu principal vent en contra; i mentre ensenyen com de les parets de la cel·la penja un calendari, relaten la frustració davant el temps perdut des del seu ingrés. “Aquests últims anys els he perdut”, explica un dels interns a l’espectador, “això em crema”.

Tots parlen de la seva vida abans d’ingressar a presó i de com afronten la manca de llibertat. “M’agrada rebre cartes, però no saps si et sents pitjor o millor després de llegir-les”, explica un dels nois. A vegades, mantenir el contacte amb les persones del seu cercle accentua l’aïllament i la consciència d’estar tancat.  L’estada allà els permet reflexionar i pensar en com encarar el seu futur; la majoria d’ells desitgen una feina estable que els permeti iniciar una nova etapa en la seva vida. “Aquí valores el preu infinit de la llibertat”, explica ‘El Punky’. Tot i així, alguns no aconsegueixen començar de nou. És el cas d’un dels interns, conegut com ‘Alarma’, qui es va decidir suïcidar presumptament abans de ser deportat.

“Aquí valores el preu infinit de la llibertat”. ‘El Punky’

El documental ens obre la presó i intenta fer que aquests centres siguin menys desconeguts a ulls dels espectadors. La primera imatge que mostren els protagonistes són les vistes des de la seva cel·la: uns barrots que es sobreposen a un camp obert. La càmera es passeja pels passadissos del mòdul quatre; i retrata els espais que freqüenten diàriament, com el gimnàs o el camp de bàsquet. També es mostren les activitats que realitzen per a fer més amena la seva estada. Aquests tallers suposen una manera d’esvair-se i de no pensar tant en la seva vida fora les reixes. “Aquí tot és en blanc i negre, no hi ha alegria”. “L’alegria la trobes quan et distreus, si no et tornes boig”, comenten.  

Adentro constitueix un documental que porta a reflexionar sobre la vida dels joves a la presó. Privació de llibertat, rutina i la sensació de viure eternament en un dia fotocopiat són les claus d’una peça en la qual la realitat supera el guió, i sovint no es distingeix què és què. Silenci, els presos roden. 

fb-adentro-3

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s